Cat_alunya

El 2006 Montilla ja va dir que no reeditaria el tRIPartit

2010-11-01T19:46:00.004+01:00

El candidat Montilla es va despenjar fa poc més d'una setmana amb unes declaracions afirmant que ell no reeditaria el tRIPartit. En sentir-lo, més d'un va tenir la sensació de "déjà vu" ja que el mateix Montilla el 2006 ja va manifestar que ell no seria president, gràcies a un nou tRIPartit... i tots coneixem, o més aviat hauríem de dir que tots hem patit, com va acabar la història, no? Montilla ha estat president gràcies al tRIPartit i on "dije digo, digo Diego".

Ara de nou, el candidat Montilla conscient que el tRIPartit com a fòrmula de govern està molt mal valorada per la ciutadania i també pel seu propi electorat, intenta de nou negar la major i renegar del tRIPartit per mirar d'esgarrapar alguns vots que els hi permetin de nou sumar amb ERC i ICV-EUiA i reeditar per 3a vegada el tRIPartit.

La credibilitat del candidat Montilla és tan baixa per no dir nul·la que, fins i tot, consellers del seu propi govern han dit que no es creuen a Montilla.

CiU, el vot de la il·lusió

2010-10-13T09:10:00.004+02:00

Quan escric aquest apunt al bloc queden 43 dies pel 28 de novembre, data de les eleccions al Parlament, i per a què el canvi a Catalunya i el seu govern sigui realitat. Un canvi que va més enllà de les persones, un canvi que vol ser d’actituds, principis, de maneres de fer, de projecte, de mentalitat i lideratge. Catalunya necessita d’un govern fort i sòlid amb un projecte serè i constructiu i no una suma de dèries partidistes com ha estat el tripartit per combatre la crisi i aixecar Catalunya econòmicament.

Catalunya necessita d’un govern amic de l’activitat econòmica i que sigui capaç de posar en marxa els engranatges per generar riquesa i ocupació: posar les condicions per a que es torni a crear feina, i que la gent que es vol guanyar la vida pugui fer-ho.

Mentre d’altres apel·len al vot de la por: la por al PP, la por als independentistes… , des de CiU volem apel·lar el vot de l’esperança i la il·lusió perquè un país es construeix des de la il·lusió, les idees i l'esperança en un futur millor.

La meva porra electoral a les eleccions al Parlament

2010-10-09T17:34:00.002+02:00

Serveis mínims al Departament d'Interior

2010-09-30T19:19:00.004+02:00

Segons destaquen diversos diaris en la seva edició d'avui, la direcció política del Departament d'Interior, l'encarregat de vetllar per la seguretat dels ciutadans i garantir la protecció del cumpliment dels serveis mínims pactats entre govern i sindicats, també estava de serveis mínims. Així, mentre a Barcelona es produien greus disturbis, s'assaltaven comerços, es cremaven cotxes i contenidors el número 2 del Departament d'Interior, el senyor Joan Boada, es trobava a Girona manifestant-se.

Fets com aquest que s'han repetit diverses vegades al llarg de la legislatura evidencien la manca d'eficàcia del govern tripartit i la manca de lideratge del president Montilla que és incapaç de fer dimitir el senyor Boada. Com s'ha encarregat de recordar el president Pujol que "Boada es manifesti contra el govern demostra que això és can seixanta".

Montilla reconeix que Mas convé a Catalunya

2010-09-25T19:46:00.002+02:00

Durant la passada Festa de la Rosa del PSC celebrada a Gavà el subconscient de Montilla li va fer una mala passada i va reconèixer que Mas convé a Catalunya.

Per una vegada i que no serveixi de precedent, estic d'acord amb Montilla.

28 de novembre, la data del canvi!

2010-09-08T17:50:00.001+02:00

Dissabte tots a la manifetació: "Som una nació. Volem decidir"

2010-07-08T18:26:00.002+02:00

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.

En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!

Salvar el cul a Zapatero: una decisió controvertida però necessària

2010-05-30T20:36:00.004+02:00

CiU ha fet, un cop més, de la responsabilitat i del sentit comú senyera i, avantposant el bé comú, l'interès general al partidista va abstenir-se el passat dijous al Congrés en la votació per a la convalidació del decret d'ajust de la despesa del govern Zapatero, possibilitant així la seva aprovació.

L'objectiu de CiU amb la seva abstenció no ha estat salvar el cul a Zapatero, encara que aquesta hagi estat una de les conseqüències a curt termini, sinó evitar que l'economia espanyola fos intervinguda com ha passat amb Grècia i aleshores les retallades hagueren estat molt més fortes i traumàtiques.

Personalment, he de dir que el cor em demanava votar en contra però el cervell em diu que hem fet bé!

A tots aquells que critiquen a CiU per la seva abstenció, cal recordar-lis que no ha estat CiU qui ha portat l'ecomia espanyola i catalana a on som ara. Han estat els socialistes amb la seva ineficàcia i incapacitat per afrontar la crisi els qui ens han portat fins aquí. La crisi a casa nostra té una cara, té cara de Zapatero.

Partidisme a TV3

2010-05-15T10:43:00.004+02:00

Els de la "crosta socialista" amb en Joan Ferran com a portaveu deuen estar satisfets i cofois al veure com han aconseguit fer de TV3 una televisió partidista. Molt em temo que el referent de la televisió pública catalana ha deixat de ser la BBC, la televisió pública anglesa, per passar a ser la televisió pública bolivariana controlada per Hugo Chaves.

Els socialistes no hi poden fer-hi més. Ho tenen en el seu ADN ideològic i, tot allò que cau a les seves mans ho intenten potinejar en benefici propi. I, òbviament, un àmbit estratègic com és la televisió pública catalana, TV3, no ha estat una excepció i els socialistes l'han utilitzat en benefici propi: demanant el vot pel PSC sense cap mena de pudor en un gag de Polònia o bé fent ús del TN per transmetre opinió i donar notícies enganyoses, fins al punt, que es van veure obligats a rectificar l'endemà quan el mal ja estava fet.

Fets com aquests em reafirmen en la necessitat d'un CANVI a Catalunya. Cal un CANVI per a què Catalunya recuperi els referents democràtes i europeus també pel que fa als mitjans de comunicació de titularitat pública.

Els socialistes són Visitants!

2010-05-10T19:03:00.003+02:00

Fent un símil amb la sèrie televisiva "Visitants" que emet els dijous TV3, podríem dir que el President Montilla és un Visitant subordinat de les forces visitants espanyoles comandades pel President Zapatero. Zapatero exerceix a la perfecció el paper de la visitant dolenta de la sèrie. Domina l'escena comunicativa i el llenguatge per portar l'aigua al seu molí enganyant a tothom.

En canvi, Montilla amb la seva mirada freda, inexpressiva bé podria ser el perfecte subcomandant disciplinat a les ordres del comandant amb la missió d'alienar a la nació catalana. I com a la sèrie, també tenim el col·laboradors dels "Visitants" aquells que enganyats per les bones paraules o per una innocència il·lusa exerceixen de col·laboradors dels "Visitants" i d'aquells que ens volen assimilar a Espanya fent que "surja efecto pero sin que se note el cuidado".

Govern trist i partit

2010-04-28T17:39:00.003+02:00

Un cop més, els socis del President Montilla han evidenciat que el "President va nu" i que el tripartit és un desgavell i que ja no es troba tan sols en procés de descomposició, sinó de putrefacció.

És en circumstàncies com les d'avui, quan es posa de relleu que allò que uneix als socis del tripartit és l'afany de poder i evitar a qualsevol preu que CiU governi, encara que aquest preu sigui el descrèdit del país i de la classe política.

Ens trobem davant un tripartit, per ser més exactes i acurats en la seva definició hauríem de parlar de govern trist i partit, mancat de lideratge. En aquells temes que són cabdals pel país, com ara la Llei d'Educació de Catalunya o com la proposta de signatura d'un document conjunt per fer front a la possible sentència restrictiva del TC sobre l'Estatut, el govern sempre evidencia que es troba dividit i desunit.

Situacions com aquestes ens recorden i ens reafirmen que Catalunya necessita un canvi!

Segueixo creient...?

2010-04-26T18:06:00.004+02:00

El suposat nou director de campanya, Jaume Collboni, dic suposat perquè tot indica que Zaragoza segueix movent els fils des de les tenebres, va presentar fa uns dies l'eslògan de la nova campanya del PSC "Segueixo creient". Deixant de banda els errors lingüístics, fruit d'una literal traducció del mateix del castellà al català, ja que en català hauria de ser "Hi continuo creient", es tracta d'una campanya on els missatges són inconsistents amb la realitat dels fets del govern tripartit, del govern Montilla.

Només cal veure el missatge que acompanya al faristol de Montilla "Segueixo creient en l'Estatut", quan precisament són ells els que el menystenen i l'incompleixen, tal i com els hi ha recordat el Consell de Garanties Estatutàries en relació al nomenament d'Enric Marín com a president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals via "decretazo", saltant-se així la llei i la necessitat de consensuar el nom amb l'oposició. Si tant hi creuen amb l'Estatut el que haurien de fer per dignitat, respecte al joc democràtic i a l'Estatut és cessar al senyor Enric Marín d'immediat.

Cada cop, tinc més la sensació que això del PSC és una qüestió de fe, més que no pas de fets! Una qüestió de fe com la de tots aquells que van confiar amb la paraula de Zapatero i van sortir escaldats.

Memòria històrica selectiva: el cas Samaranch

2010-04-21T17:30:00.005+02:00

La història recent catalana està plena de clars i obscurs, clars i obscurs dels quals no s'escapen alguns dels protagonistes que protagonitzaren la nostra història més recent en primera persona. Sense ànim de jutjar a ningú i reconeixent la contribució decisiva a l'èxit de la candidatura olímpica de Barcelona'92 de Juan Antonio Samaranch, tampoc crec que s'hagi d'amagar ni oblidar el seu passat franquista. No considero que recordar el seu passat franquista sigui una manca de respecte vers la seva persona, els seus amics i familiars.

Dic això, perquè em sorprèn que aquells que fan bandera de la Llei de la Memòria Històrica al sí del tripartit, no protestin davant el fet que s'instal·li la capella ardent del difunt al Palau de la Generalitat. Si se'm permet no és una decisió encertada, ni pel difunt ni per la Institució de la Generalitat. Cal no oblidar que ell fou representant d'un règim dictatorial que abolí els drets dels catalans i les seves institucions. Tal vegada, haguera estat més oportú instal·lar la capella ardent a l'Ajuntament de Barcelona.

Massa sovint tinc la sensació que alguns amb la Llei de la Memòria Històrica han buscat més reescriure la història a la seva conveniència, amagant allò que no els interessava, més que fer un exercici real de memòria històrica i de catarsi col·lectiva.

Montilla també creu que el tripartit és un projecte sense futur

2010-04-12T17:22:00.003+02:00

El President Montilla en el seu rol de candidat del PSC ha deixat entreveure, avui, en una entrevista a RAC1 la possibilitat que el tripartit no es reediti, tot i que PSC, ERC i ICV-EUiA sumin. Montilla amb les seves afirmacions es suma al sentir general de l'opinió pública, reflexat en les diverses enquestes, e n declaracions i articles d'opinió d'alguns dels seus consellers -cas de l'Ernest Maragall- i lògicament de l'oposició que veuen el tripartit com un projecte esgotat, un artefacte inestable i sense empenta.

Ara bé, hem de ser prudents amb aquestes afirmacions i no deixar-nos enganyar. El PSC com ERC, davant la proximitat de les eleccions i conscients de què el tripartit és valorat negativament per la ciutadania intenta desmarcar-se de l'artefacte inestable que ells mateixos han creat. Cal recordar que ja ho varen fer fa 4 anys i, tots hem patit el resultat: un 2n tripartit. No tingueu cap mena de dubte, si el tripartit suma es reeditarà encara que ara en reneguin. Saben que del tripartit depèn que puguin seguir governant, units no pas per un projecte de país, sinó per evitar que CiU, la força més votada al Parlament, governi.

És curiós que sigui el mateix Montilla, pare de la criatura conjuntament amb Joan Puigcercós, i President gràcies a la fòrmula que ara diu voler evitar, que renunciï ara de forma oportunista i electoralista a un nou tripartit. Per què no ens fa un favor a tots i renuncia al tripartit avui mateix? Per què esperar al novembre?

Autoritaris per decret!

2010-03-30T22:53:00.003+02:00

El tripartit ha aprovat avui un decret per possibilitar el nomenament a dit i sense la majoria de 3/5 parts dels membres del Parlament, tal i com estableix la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals necessària per elegir el seu president. D'aquesta manera, el tripartit es salta a la torera una Llei via "decretazo" per tal de possibilitar l'elecció d'Enric Marín.

Els tics autoritaris del tripartit són més propis de temps pretèrits que no pas d'un govern democràtic o més propis d'altres latituds com ara Cuba o Venezuela. Ahir quan el PSC anunciava un canvi d'estil per part del PSC a l'hora d'afrontar la campanya electoral, més aviat haurien d'haver dit que volien dur a terme un canvi de règim!

Davant fets autoritaris com aquests, caldria preguntar-nos a on queda el respecte per la Llei? A on queda el respecte pel joc democràtic de les majories?

Cap concessió als dictadors. Volem una Cuba democràtica!

2010-03-19T21:48:00.004+01:00

Alguns "progres" emparant-se en la proximitat ideològica o en aventures revolucionàries de joventut es mostren condescendents amb règims dictatorials o pseudodictatorials execrables com són el cas de Cuba i de Venezuela. Des d'aquestes ratlles vull mostrar el meu suport i recolzament amb aquelles persones que estan preses per raons polítiques, per defensar la llibertat i la democràcia.

Sortosament, cada cop són menys aquells que s'atraveixen a justificar dictadures com la de família Castro a Cuba o pseudorègims dictatorials com els d'Hugo Chávez a Venezuela

El PSC pressiona als periodistes

2010-03-17T18:16:00.004+01:00

L'entrevista de Mònica Terribas al President de la Generalitat, José Montilla, ha despertat les ires de les hosts socialistes que consideren que l'entrevistadora fou excessivament dura i punyent amb el president. Segurament, ells haurien preferit una entrevista plàcida de l'estil dels massatges que els hi fa el pseudoperiodista Manel Fuentes a Catalunya Ràdio, massatges que es converteixen en fuetades quan és un dirigent de CiU el qui és entrevistat.

Les pressions han arribat de forma més o menys subtil per part del senyor Joan Ferran on en el seu bloc recomana a la senyora Terribas que "a un President de Catalunya - sigui qui sigui- no se’l pot interrompre constantment, ni intentar fer-lo caure en paranys o contradiccions". La qüestió no hauria de ser que el President de Catalunya -sigui qui sigui- hauria de ser prou llest i prou hàbil per no caure en paranys o contradiccions? No vulguin amagar les mancances del President.

Altres militants del PSC han anat més enllà de les pressions i han passat directament a l'insult titllant a la senyora Mònica Terribas de "mal follada" en el seu perfil a Facebook. És el cas del càrrec socialista a l'Ajuntament de Barcelona el "senyor" Miguel A. Martín.

Com a reacció a la manca de respecte per la llibertat de premsa i a la feina dels periodistes s'ha creat un grup a Facebook per denunciar aquest comportament "La Terribas va fer bé la seva feina, poru control dels mitjans de comunicació".

Cadires buïdes al Departament d'Interior durant el temporal de neu

2010-03-10T21:45:00.004+01:00

El risc zero no existeix, sempre hi ha imprevistos i contingències que no es poden predir, això és una realitat. Ara bé, el temporal de neu que ens va afectar el passat dilluns no es pot considerar un fet imprevist, ja que els serveis metereològics ja havien avisat de la possibilitat d'intenses nevades arreu del país.

Dit això, no s'entén com els màxims responsables del govern de la coordinació dels sistemes d'emergència depenents tots ells del Departament d'Interior no estiguessin mobilitzats i preparats per afrontar el que es preveia com una jornada difícil. Una mostra d'això és el següent vídeo, mireu-lo i jutjeu vosaltres mateixos:

Aquest vídeo sembla més aviat un gag de "Polònia" i faria riure si no fos veritat. On eren els responsables de l'Administració per informar a la ciutadania?! Malauradament, el govern tripartit i, especialment, els responsables del Departament d'Interior amb el conseller Saura al capdavant ens tenen acostumats a aquest tipus de despropòsits. Desafortunadament, espectacles esperpèntics d'aquest tipus són tan habituals en els darrers temps que, fins i tot, passen desapercebuts a l'opinió pública.

Enquestes: tendències i projeccions d'escons

2010-03-06T17:05:00.004+01:00

L'edició digital de La Vanguardia es fa ressó en exclussiva d'una enquesta encarregada per Convergència en la que CiU obtindria 60 diputats i el tripartit en sumaria 58 diputats, a 10 de la majoria absoluta que possibilitaria la seva reedició per 3a vegada consecutiva.

Personalment, més enllà de les projeccions de vot el que més m'interessa de les enquestes són les tendències que aquestes marquen. Tot seguit miro d'apuntar-ne algunes:

CiU es consolida com a primera força política al Parlament i té davant seu la possibilitat d'obtenir uns magnífics resultats electorals que l'apropin als 60 escons.
El tripartit és un valor a la baixa: les possibilitats de reeditar-se són escasses, perquè tot apunta que no arribaran a sumar 68 escons al Parlament.
ERC és el partit més damnificat de l'aposta estratègica pel tripartit. Mentre que PSC i ICV-EUiA poden mantenir resultats simil·lars als de 2006, a ERC totes les enquestes apunten a què patirà un fort càstig electoral.
Rcat+Laporta pot entrar al Parlament gràcies al trasvassament de vot d'ERC, quelcom previssible si tenim present que Rcat neix d'una escissió d'ERC i que les enquestes senyalen que Rcat+Laporta es nodreix principalment de l'electorat netament independentista que havia apostat anteriorment per ERC, abans que aquesta apostes per l'independentisme de pluja fina.

Feixistes i esvalotadors a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB

2010-03-05T17:26:00.004+01:00

Com a català, ciutadà, demòcrata, politòleg i exalumne de la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB sento vergonya i tristesa davant l'atac a la llibertat d'expressió perpetrat per joves esvalotadors que han intentat boicotejar la conferència de la líder d'UPyD, Rosa Díez, llançant pots de pintura, impedint l'accés de la conferenciant a l'aula on s'havia de produir la conferència i cridant-li feixista.

Té sorna que, precisament, ells que fan servir la violència, la intimidació física i verbal en comptes del diàleg i el contrast d'idees titllin a la senyora Rosa Díez de feixista. Qui em llegeix habitualment sap perfectament que no simpatitzo pas amb la senyora Rosa Díez, ara bé, que no simpatitzi, que no comparteixi les seves idees no vol dir que no respecti el seu dret a expressar-les lliurament. Aquests que criden feixistes als qui no pensen com ells s'haurien de mirar al mirall per comprendre quines són les veritables actituds feixistes.

Malauradament, aquests fets no són esporàdics i anecdòtics. S'han produït massa cops, només cal recordar que fa uns dies davant una conferència de l'exlendakari Ibarretxe alguns esvalotadors també van intentar coaccionar la seva llibertat d'expressió i boicotejar la seva conferència amb crits d'assassí.

N'estic convençut que si vingues en Chaves, en Castro o l'Evo Morales a fer una conferència assistirien cofois a primera fila a escoltar-los i aplaudir-los. És aquesta la democràcia que ells voldrien imposar-nos!

Ple monogràfic al Parlament sobre la crisi econòmica

2010-02-24T09:34:00.005+01:00

A continuació trobareu una presentació amb alguns apunts i dades que ens poden ajudar a contextualitzar el debat sobre la crisi econòmica.

Fets President Montilla, fets...

View more presentations from Convergència i Unió.

Artur Mas, en la seva intervenció al Ple monogràfic sobre la crisi econòmica, ha posat de relleu la voluntat d'arribar a acords amb el govern tripartit i ha proposat 5 àmbits d’actuació per arribar a un acord a Catalunya i fixar una estratègia catalana a Madrid.

Solució 1 Moderació fiscal: aturar la pujada de l’IVA.

Solució 2 Arriscar més des de la Generalitat per facilitar el crèdit a les empreses.

Solució 3 Lluita contra la morositat. Per exemple, fent que pagaments de la Generalitat vagin més ràpids.

Solució 4 Austeritat, aprimament i agilitat de l’administració. La Generalitat ha de donar exemple davant dels ciutadans enfront d’una situació complicada.

Solució 5 Reformes estructurals. Proposem un debat seriós sobre com abordar reformes en el mercat laboral, energia, infraestructures...

Gent seriosa?

2010-02-19T08:43:00.002+01:00

Ernest Maragall ni credibilitat ni dignitat

2010-02-15T19:48:00.000+01:00

Llegeixo amb certa sorpresa i incredulitat que Ernest Maragall ha rectificat les seves crítiques al tripartit i la seva afirmació de què al tripartit li manca projecte de país. Opinions que Ernest Maragall, conseller d'Educació, va afirmar el dimecres passat en la seva conferència a Fòrum Europa i que ahir es reafirmava de les mateixes i ampliava en un article d'opinió publicat a La Vanguardia.

El díscol conseller ha acatat les ordres de Montilla i ha afirmat que allà on va dir "digo" volia dir "Diego". I, ara resulta que sí, que el tripartit sí que té un projecte de país! M'imagino que en Montilla li haurà explicat durant la reunió que han mantingut a Palau quin és el projecte de país del tripartit que ahir el conseller Maragall afirmava no existir... aguantar malgrat el vaixell vagi a la deriva, faci aigües per tot arreu i s'enfonsi!

Ernest Maragall ha demostrat que és un home de poques conviccions, amb la seva rectificació ha perdut d'un cop tota credibilitat i dignitat.

El tripartit causa fatiga i cansament

2010-02-11T20:52:00.002+01:00

Ahir, Ernest Maragall en la seva conferència va tenir la valentia de dir que el tripartit causa fatiga i cansament a la societat. Una fatiga i cansament que comença a calar, fins i tot, en les pròpies files del tripartit, ell i Castells -"Castells surt en defensa d'Ernest Maragall i adverteix al PSC que és un error negar la realitat"- en són un exemple.

Jo com molts d'altres sóc un ciutadà fatigat i cansat del tripartit. Un cansament i fatiga que es reflexa en les pròpies enquestes que elabora la Generalitat a través del Centre d'Estudis d'Opinió. Les causes de la fatiga i del cansament són moltes i variades com reflecteix el vídeo i ,tot fa preveure que sa mida que ens aproximem a la data de la contesa electoral s'accentuarà la inestabilitat de l'artefacte.

Il·lusió vs pessimisme. Tu tens la paraula!

2010-01-23T23:14:00.000+01:00

Els primers dies de pre-campanya fan preveure que el vídeo tindrà un paper rellevant a l'hora de transmetre els missatges dels partits. Mentre que CiU aposta per una imatge renovada, engrescadora, il·lusionant i fresca; el PSC opta per un vídeo pessimista per intentar posar en valor la suposada seriositat del president Montilla.

Una seriositat que fa aigües per tots costats. Fa aigües perquè ell i el seu partit són part de la crisi; governen a Barcelona, a Catalunya i a l'Estat espanyol; el seu govern no dóna mostres de seriositat quan un vice-president del seu govern anuncia l'obertura d'un consulat a Barcelona que existeix des del 1973; quan un conseller del seu govern diu al matí que la proposta de l'alcalde Hereu d'organitzar el JJOO d'Hivern és una pallassada i a la tarda diu el contrari; quan dos dels seus consellers no assumeixen cap responsabilitat davant la descoordinació en el dispositiu per combate l'incendi d'Horta de Sant Joan... .

Jo no tinc cap mena de dubte, em quedo amb la il·lusió! I vosaltres?

Apunts relacionats:

Inauguracions i manca d'austeritat

2010-01-18T13:48:00.000+01:00

El govern tripartit ha inaugurat el nou aeroport de Lleida-Alguaire, una nova infraestructura necessària per contribuir a l'equilibri territorial i a dinamitzar econòmicament les Terres de Ponent. Ara bé, la forma com s'ha dut a terme la inauguració, fletant un avió per traslladar a membres del govern tripartit i al president del Parlament des de l'aeroport de Barcelona a Lleida em sembla sumptuós, inapropiat i excessiu.

Inauguracions com les d'avui no ajuden, en la meva modesta opinió, a combatre la desafecció política. Ans al contrari l'accentuen, ja que molts ciutadans i ciutadanes que pateixen en les seves pròpies llars els efectes de la crisi econòmica veuen com el seu govern malgasta un munt de diners, enlairant un avió per fer un trajecte de poc més de 132 Km. On són els exemples d'austeritat?!

També vull recomanar-vos la lectura de l'apunt del blocaire Miquel Quintana: "El nou aeroport català, Alguaire".

La feina ben feta

2010-01-09T16:47:00.001+01:00

L'anunci d'Estrella Damn amb el Barça de les sis copes com a protagonista va ser el darrer anunci de l'any 2009 a TV3. L'anunci rememora l'any històric viscut pels barcelonistes amb la consecució de 6 títols durant el 2009 i a l'hora recupera una variació abreujada de l'eslògan que va fer fortuna als 90's com a campanya institucional del govern de la Generalitat de Pujol -"La feina ben feta, no té fronteres"- i que encara persisteix en el nostre imaginari col·lectiu.

L'ús de l'eslògan és oportú perquè sintetitza en poques paraules allò que ha fet gran al Barça de Guardiola -el treball, la solidaritat, la modestia, l'afany de superació, la col·lectivitat...- i dibuixa el camí a seguir per recuperar el prestigi perdut, en els darrers 7 anys de tripartit, a Catalunya. L'any 2010 serà un any electoral, com el propi president Montilla va recordar-ho en el seu missatge institucional de cap d'any, fent un ús partidista d'aquest, i davant nostre s'obra l'oportunitat de recuperar el camí de la feina ben feta, com ens recorda l'espot: "La feina ben feta, qui no ho recorda? Una cosa molt nostra en els moments de més glòria", donant per fet que els temps de més glòria són pretèrits, passat.

Doncs això, cal recuperar l'esperit de la feina ben feta també al govern del nostre país per tornar als moments de més glòria, per superar la crisi i aixecar Catalunya. Som-hi!!!

Les falses dreceres de Montilla... el tripartit!

2009-12-31T17:52:00.000+01:00

El missatge institucional de Cap d'Any del president Montilla d'enguany, ha estat en alguns moments mancat del caràcter institucional que li correspon i marcat per l'accent partidista. Montilla ha aprofitat el missatge institucional per donar el tret de sortida a la campanya electoral a les eleccions al Parlament, obrint així la porta a l'especulació a un possible avenç electoral, i aprofitar els minuts televisius que li brinda el càrrec institucional per fer propagandisme electoral i deslegitimar alternatives polítiques a la seva.

Montilla en un moment del seu discurs ha avisat als ciutadans que en el 2010 "hauran d'escollir entre continuïtat i retrocés o falses dreceres". És irònic que en Montilla ens parli de falces dreceres en el seu missatge institucional i oblidi que ell és president de la Generalitat gràcies a la falsa dreçera que és pel país un govern suma d'una coalició de perdedors, units només per l'afany de poder i evitar a tota costa que CiU governi. Un govern tripartit o més ben dit un trigovern que és fruït d'una falsa dreçera i una feixuga llosa pel progrés i l'autoestima del país.

Sortosament, en una cosa el president Montilla té raó. El 2010 serà un any electoral i els catalans tindrem l'oportunitat d'evitar que la falsa dreçera del tripartit pugui reeditar-se. El 2010 serà un any de canvi per Catalunya, serà l'any decisiu per superar la crisi i aixecar Catalunya.

BON ANY!!!

Les xuletes del president Montilla

2009-12-18T14:11:00.000+01:00

És sabut i evident que en Montilla no és una prodigi de la comunicació i molt menys de la improvisació. Fins el punt, que Montilla es fa preparar pels seus assessors tota mena de guions per assistir a actes públics -preguntes de recurs per obrir converses, fitxes amb els resultats futbolístics, cites per a la signatura dels llibres d'honor...-. De fet, córrer per la xarxa un vídeo del president Montilla on aquest fa ús d'una "xuleta" per signar el llibre d'honor de la ciutat de Berga sota la mirada atònita i incrèdula de l'alcalde Juli Gendrau.

Avui a presidència deuen està tremolant davant la darrera errada del president Montilla, sobretot l'assessor o assessora encarregat d'elaborar la "xuleta" sobre la cançó preferida de Montilla. No en va, Montilla al ser preguntat sobre quina era la seva cançó preferida va respondre, sense cap mena de dubte, "Mediterráneo" de Llach?! Sí, senyor quina cultura musical que té el nostre president!

Tripartit o trigovern?

2009-12-09T13:36:00.000+01:00

El govern de la Generalitat de Catalunya formada per una coalició de perdedors de tres partits, anomenada tripartit -PSC, ERC i ICV-, els uneix més la voluntat d'evitar un govern de CiU i la "cadira" que no pas un programa de govern conjunt. Ho vàrem comprovar de manera convulsa a la passada legislatura sota la presidència de Pasqual Maragall i ara sota la presidència de José Montilla les desavinences també hi són presents.

Desavinences internes importants que s'airegen públicament en lleis cabdals de la present legislatura com la de la nova Llei d'Educació de Catalunya, davant la manca d'una estratègia conjunta del govern per respondre a una sentència restrictiva del TC al nou Estatut o com per exemple la darrera polèmica davant la proposta de modificació de l'impost de successions proposada per PSC i ERC, a la què s'oposa Iniciativa. Fets com aquests contribueixen a donar una sensació de desgavell i a allunyar a la ciutadania de la política, i no són una bona recepta per combatre la crisi i transmetre confiança als ciutadans. Catalunya la governa un trigovern, on cada un dels seus socis va a la seva i molt em temo que a mida que s'aproximin les dates de les properes eleccions la tendència a marcar perfil i a trencar la unitat del govern anirà "in crescendo".

Després es preguntaran quines són les causes de la desafecció política... . El trigovern n'és una d'elles!

Arxiu Agustí Centelles... cornuts i pagar el beure

2009-12-02T13:18:00.002+01:00

Les responsabilitats i el despropòsit viscut els darrers dies davant la decisió del fills del fotògraf Agustí Centelles de vendre el fons documental fotogràfic del seu pare al Ministerio de Cultura de l'Estat espanyol han de ser repartides a parts iguales entre els fills d'Agustí Centelles, encegats per l'avarícia i l'oportunitat de treure un bona tacada d'euros, i per la incapacitat de la Generalitat i, concretament, del departament de Cultura d'arribar a un acord amb ells.

Ara bé, dit això, vull assenyalar el paper deslleial del govern "amic" socialista representat per la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, que ha negociat d'esquenes a la Generalitat amb els hereus d'Agustí Centelles per fer-se amb el fons i poder-lo dipositar a l'Arxiu de Salamanca. Allò que no van aconseguir espoliar els nacionals, ho ha aconseguit el ministeri de Cultura per la via del xec. Un xec d'altra banda que serà pagat en gran part amb diners nostres, amb diners dels catalans gràcies a l'espoli fiscal al qual ens sotmet l'Estat espanyol.Vaja que a sobre de cornuts, ens toca pagar el beure!

Un cop més, l'Estat espanyol ens pren el pèl. Sort en tenim del tarannà de Zapatero i el seu govern, bones paraules però en el fons la mateixa política que els populars.

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T12:16:00.002+01:00

La premsa catalana -La Vanguardia, El Periódico, El Punt, l'Avui, el Diari de Girona, el Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa- ha tingut la iniciativa i la valentia de fer una editorial conjunta amb el títol "La dignitat de Catalunya" demanant el respecte per part del Tribunal Constitucional a allò que van referendar els catalans i catalanes.

Les reaccions a l'editorial conjunta no s'han fet esperar: Alguns mitjans de comunicació espanyols han reaccionat amb fúria i violència verbal, suposo que és per fer justícia al tòpic franquista de la bravura espanyola, contra l'editorial de l'Estatut. La majoria de partits catalans s'han congratulat de la iniciativa, a excepció del PP i de Ciutadans, desprès l'Alícia Sánchez-Camacho es pregunta per què no es té en compte al PP a l'hora de convocar una possible reunió dels partits catalans per acordar una estratègia conjunta en defensa de l'Estatut. I la blogosfera catalana s'ha sumat també a la iniciativa reproduint als blocs el contingut de l'editorial.

Fora bo que seguint l'estela de la iniciativa de la premsa catalana els partits polítics catalans fossin capaços d'adoptar una estratègia unitària i defensar-la fermament tan al Parlament com al Congrés. Estem cansats de veure com la unitat del Parlament es desfà com un terrós de sucre al Congrés dels diputats per la submissió del diputats i diputades catalans al PSOE.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

Uns pressupostos mancats de sensiblitat social

2009-11-25T13:51:00.000+01:00

Si fa uns dies evidenciàvem el fort desequilibri territorial dels pressupostos de la Generalitat del 2010, en l'apunt d'avui posem de manifest la manca de sensibilitat social dels mateixos pressupostos.

Senyors del tripartit no n'hi prou en parlar de polítiques socials, sinó que cal que aquestes intencions es converteixin en fets. I els pressupostos del 2010 de la Generalitat evidencien que de fets ni hauran ben pocs!

Més presentacions de Convergència i Unió.

Apunt relacionat: Manca de sensibilitat social del tripartit

Consell de Garanties Estatutàries... gol en pròpia porta

2009-11-23T13:59:00.001+01:00

Els membres del Consell de Garanties Estatutàries seran nomenats aquesta tarda pel president de la Generalitat, José Montilla, per un període de nou anys. El Consell de Garanties Estatutàries, hereu del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, és un nou òrgan institucional que té el seu origen en el nou Estatut i té la funció de vetllar per l'adequació de les lleis a l'Estatut i a la Constitució, i els seu dictàmens són vinculants a diferència dels que emetia el Consell Consultiu. Fent un paral·lelisme amb l'entremat institucional de l'Estat espanyol i salvant les distàncies podríem dir que el Consell de Garanties Estatutàries ha de ser el Tribunal Constitucional català.

En el nou Consell de Garanties Estatutàries les forces nacionalistes espanyoles, PSC i PP, amb una visió reduccionista de l'Estatut tenen majoria gràcies a la complicitat silenciosa d'ERC. Dic complicitat silenciosa d'ERC perquè aquesta va avantposar la solidesa del tripartit, és a dir, la cadira a garantir una majoria de juristes propers a les tesis catalanistes al Consell. Aquesta decisió no és gens baladí, ja que el primer entrebanc que tindrem aquells que vulguem esprémer al màxim l'Estatut, per fer salts qualitatius en el nostre autogovern, ja no serà el Tribunal Constitucional sinó el propi Consell de Garanties Estatutàries.

Un cop més i no és la primera -Lofca-, la tàctica partidista d'alguns ha pogut més que l'estratègia de país i ens hem marcat un autogol en pròpia porta.

Apunts relacionats:

Un Consell paradoxal

En Patxi López també descartava pactar amb el PP

2009-11-20T07:58:00.000+01:00

José Montilla ha declarat en una entrevista a TVE que hi ha "zero possibilitats" d'un pacte a la basca, socialistes i populars, a Catalunya. El senyor Montilla té raó, ja que l'aritmètica parlamentària ho impossibilita i totes les enquestes preveuen que ho impossibilitarà, és a dir, la suma de PSC+PP estarà lluny dels 68 diputats necessaris per formar govern. Ara bé, això no vol dir que si ho poguéssin fer ho farien, sense dubtar-hi dos segons.

En Patxi López, lehendakari amb els vots dels diputats i diputades del PP, també ho negava rotundament "una i mil vegades" que ell volgués ser lehendakari amb el suport del PP. I tots sabem quina ha estat la realitat.

Fets, no paraules!

Manel Fuentes facis, faci'ns un favor... deixi Catalunya Ràdio

2009-11-19T16:52:00.000+01:00

De nou Manel Fuentes, presentador de "El matí de Catalunya Ràdio", és notícia no pas per haver escalat posicions en el rànquing d'audiències sinó per la seva pluriocupació presentant "El matí de Catalunya Ràdio" i el nou xou televisiu d'A3, "Pánico en el plató". La polèmica sorgeix davant els dubtes raonables de si són compatibles presentar un programa d'informació, rigor i de referència com ha estat històricament "El matí de Catalunya Ràdio" amb un programa d'humor com és "Pánico en el plató".

Personalment, crec que el problema principal no rau en la incompatibilitat de presentar espais de format diferents, que la pot haver, com en el perfil del propi presentador. Un presentador que a jutjar per les entrevistes que fa està mancat de tot rigor i de voluntat d'informar, només cal veure el to inquisitiu de les seves preguntes més pròpies d'un fiscal i als constants talls als quals sotmet a l'entrevistat sense deixar-lo explicar-se i acabar la seva resposta si aquest és de l'oposició. En contraposició amb el to ensucrat, afable, amigable, permetent que l'entrevistat s'expliqui sense tallar-lo i interrompre'l constantment si l'entrevistat és d'un partit del govern tripartit. Escolteu-les i jutgeu vosaltres mateixos.

Sincerament, jo crec que es faria un favor a si mateix i ens faria un favor a tots, si Manel Fuentes decidís renunciar a presentar "El matí de Catalunya Ràdio", ja que és evident que li va gran i ben segur se sentirà més còmode en un programa d'humor, desenfadat i d'imitacions com pot ser "Pánico en el plató" ja que això de fer de periodista solvent i amb rigor no va amb ell.

Documents relacionats:

Carta oberta de Manel Fuentes a la diputada de CiU Meritxell Borràs 15/11/2009
Rèplica de la diputada de CiU, Meritxell Borràs, a la carta oberta de Manel Fuentes 19/11/2009
Entrevista a Àngel Colom 01/10/2009
Entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern 13/11/2009
Entrevista a Artur Mas, president de CiU 16/11/2009
Entrevista a Núria Parlón, nova alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet 13/11/2009

Uns pressupostos desequilibrats territorialment

2009-11-18T13:53:00.000+01:00

Avui ha començat al Parlament de Catalunya el Debat sobre els Pressupostos de la Generalitat pel 2010. Mitjançant els pressupostos hom pot saber quina és la visió de país que té cada govern. Doncs bé el mapa que us afegiexo ho diu tot.

La característica dels pressupostos del tripartit és la concentració de la inversió en poques comarques. En aquest sentit, la desproporció entre el que es destina a l’Àmbit Metropolità de Barcelona i el que es destina a la resta de Catalunya no deixa d’augmentar. Si l’any 2003, en termes d’inversió real liquidada, es destinava un 48,5% a l’Àmbit Metropolità i un 51,5% a la resta de Catalunya, el pressupost per a l’any 2010 destina un 67,6% de les inversions a l’Àmbit Metropolità i un 32,4% a la resta de Catalunya.

És important destacar que les comarques gironines, les comarques de l’àmbit de Ponent i l’Alt Pirineu i l’Aran segueixen perdent pes sobre el volum total d’inversió. Si mirem la inversió extrapressupostària, aquesta concentració encara es fa més evident. Un 71,8% de inversió extrapressupostària es destina a l’àmbit metropolità.

En definitiva aquests pressupostos reflexen un model de país: el d'una Cartalunya com a parc temàtic d'un àmbit metropolità on s'hi destina tota la inversió per concepte de país, i per interès electoral. També denoten la nul·la influència d'una ERC sotmesa al PSC i incapaç d'equilibrar aquests comptes. I finalment denoten el pas de la Catalunya ciutat -que tot els ciutadans tinguin accés al mateix nivell de vida siguin d'un siguin- al Catalunya metropolitana -amb una forta diferència entre els que vuiuen dins o fora l'àmbit metropolità-.

Aquesta i d'altres raons justifiquen que CiU hagi presentat una esmena de la totalitat al projecte de pressupostos de la Generalitat 2010.

Apunts relacionats: El desequilibri territorial dels pressupostos d'en Roc Fernández

Hereu també encarrega informes inútils

2009-11-11T17:40:00.000+01:00

La Vanguardia en la seva edició d'avui destapa que l'Ajuntament de Barcelona ha gastat una bona pilar d'euros amb informes inútils o de dubtosa utilitat, segons la nomenclatura oficial tripartita. Sembla ser que això d'encarregar informes inútils és una pràctica habitual dels tripartits d'una banda i de l'altra de la Plaça Sant Jaume.

L'alcalde Hereu i el seu equip de govern municipal s'han gastat de forma discrecional i arbitrària, la gens menyspreable quantitat de 13,4 milions d'euros en informes, alguns d'ells inútils i de baixa qualitat. Alguns informes són tan curiosos com el que analitza l'impacte del fitxatge del futbolista Cristiano Ronaldo pel Madrid en la marca Barcelona o si l'Ajuntament ha de pagar la llicència d'obres en les obres que promou el propi Ajuntament o els 12.000€ que es van pagar per aixecar acta d'una reunió o per encarregar estudis a Fundacions properes per exemple la Fundació Catalunya Segle XXI... .

Què s'amaga rere els informes? Rere els informes s'amaga la contractació d'assessors encoberts que curiosament alguns d'ells han rebut encàrrecs tan de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona com per exemple Joaquim Tornos. Em pregunto si deuen ser assessors encoberts del partit o de l'administració?

Després l'Hereu i en Montilla i els seus acòlits socis de govern voldran erigir-se com a salvadors de la pàtria i donar lliçons de modus a la resta de mortals. Primer cal que escombrin la seva pròpia rebotiga i molt em temo que tenen molta feina acumulada!

Corredor ferroviari del Cantàbric-Mediterrani. Espanya ens vol ofegar econòmicament

2009-11-05T12:02:00.000+01:00

Ahir el ministre de Foment del govern "amic" socialista, José Blanco, va presentar a Saragossa la proposta del govern espanyol d'impulsar el corredor ferroviari de mercaderies del Cantàbric-Mediterrani, confirmant-se així les temences de l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, durant la campanya electoral al Parlament Europeu. Un corredor que vol unir els ports del País Valencià -Sagunt, Valencia i Castellò- amb els del País Basc, passant per Saragossa, menystenint així els ports catalans de Tarragona i Barcelona, i condemnant de facto als catalans i catalanes a una situació d'ofec econòmic.

És evident, que amb iniciatives com aquesta el govern espanyol pretén enfonsar la nostra economia, empobrir-nos i sotmetre'ns a l'Estat espanyol, tot això amb la complicitat del govern tripartit de la Generalitat que, un cop més, peca per omissió. Després en Carod-Rovira, en la seva conferència d'ahir, té la barra d'afirmar que "el tripartit ha contribuït a estendre el sobiranisme"... com no!!! Com a reacció a la submissió vergonyant a la que han sotmès el país, tant el primer com el segon tripartit.

Aquesta notícia ha passat incomprensiblement de puntetes en els mitjans de comunicació. Dic incomprensiblement perquè decisions com la d'ahir hipotequen el present i el futur del nostre país.

Recull de notícies sobre la proposta del govern espanyol d'impulsar el corredor ferroviari del Cantàbric-Mediterrani.

Manca de sensibilitat social del tripartit

2009-11-04T13:11:00.001+01:00

TV3 es feia ressò ahir de la denúncia de pares i mares al Departament d'Educació de la Generalitat davant la retallada d'hores de vetlladors escolars, persones que acompanyen a infants dependents en les seves activitats escolars, i la situació de desempara que aquest fet ocasiona pels seus fills i filles -autistes, diabètics, infants amb discapacitat motrius...- que per si sols no poden valdre's.

Fets com aquests, posen de relleu la manca de sensibilitat social del govern tripartit. Un govern que pretén fer bandera en l'àmbit de les paraules i de les declaracions de les polítiques socials, però que a l'hora de traslladar les paraules en fets, res de res. Ans al contrari les seves polítiques socials es caracteritzen per les retallades de drets socials.

Jordi Pujol en fa referència al seu segon volum de les seves memòries "Temps de construir (1980-1993)" de la importància que tenen les polítiques socials per a un partit nacionalista. La nació es sustenta en les persones i una societat no es pot permetre desatendre a aquelles persones que són més dèbils i no poden seguir a la resta. Aquesta fou una màxima dels governs de Jordi Pujol i segueix present en l'adn de CiU. Mentre uns s'omplen la boca de grans declaracions d'intencions, que no passen de simples i electoralistes intencions, d'altres els fets i l'obra de govern ens avala. A Catalunya, primer les persones.

Tot això, és conseqüència del mal acord de finançament entre el govern tripartit i el govern de l'estat espanyol de ZP. Un mal acord que des de CiU i des d'aquest bloc ja vam denunciar en el seu moment, i que ara, tots i totes, especialment els més dèbils paguem i en pagarem les conseqüències.

A qui li interessa parlar de la sociovergència?

2009-11-03T12:15:00.002+01:00

L'inefable Antoni Bolaño, excap de comunicació de presidència, va apuntar ahir a la tertúlia d'"El món a RAC1" i a l'article "Enquestes i decepcions" a partir de les enquestes publicades aquest cap de setmana, desfavorables a la possible reedició d'un 3r tripartit, la possibilitat de què hi hagués un futur govern sociovergent encapçalat per l'Artur Mas.

Els comentari del senyor Bolaño apostant per la sociovergència no és neutre. Jo em pregunto a qui interessa la sociovergència i què se'n parli d'ella?

A CiU clarament no! CiU i l'Artur Mas són opcions polítiques clarament a l'alça i si la tendència es manté i tenint en compte la seva centralitat política en l'arc parlamentari no es pot descartar que CiU governi en solitari amb el suport puntual de les diverses forces polítiques presents al Parlament.

En canvi, als membres del tripartit els interessa que es parli de la sociovergència com una opció real de futur per diferents motius. D'una banda, tenim el PSC amb un electorat poc motivat amb l'acció de govern del tripartit i, especialment, amb els seus socis de govern republicans. Apostant per la sociovergència busquen recuperar la confiança d'aquests electors escèptics amb el tripartit, recuperar la centralitat política. i deixar una porta oberta per si es produeix una important batzacada electoral, al Parlament i a l'ajuntament de Barcelona, per mantenir-se al govern.

També tenim a ERC que cada cop que pot també parla de la sociovergència com un mal pel país que cal evitar, mentre parlen de la sociovergència ells intenten erigir-se com a garantia de què aquesta es pugui produir i aprofiten l'avinentesa per recuperar el discurs de l'equidistància, d'altra banda mancat de tota credibilitat com les enquestes i la seva perspectiva electoral a la baixa evidencien.

En darrer terme, tenim els socis del tripartit d'Iniciativa els qual també els hi pot interessar que se'n parli i qualli la sensació de què aquesta és una opció viable, ja que així els permetrà presentar-se com a únics i veritables garants de la reedició del tripartit, com l'essència de què Catalunya tindrà un govern "progre".

En definitiva, no hem de caure en el joc del tripartit. Ells són els principals interessats a què se'n parli de la sociovergència per amagar que si sumen el 3r tripartit serà una realitat i mira de crear confusió en l'electorat i mira de pescar algun elector desconcertat. No els hi fem el joc!!!

El tripartit va a la baixa

2009-11-02T12:29:00.000+01:00

Els sondejos electorals publicats aquest cap de setmana a La Vanguardia i a El Periódico coincideixen a assenyalar que la coalició de perdedors, el tripartit, va a la baixa i podria no reeditar-se. Les forces del tripartit pateixen el desgast de la seva pròpia incapacitat per afrontar amb garanties la crisi econòmica i aportar solucions sòlides i fiables per aixecar Catalunya i sortir de la crisi. En canvi, Artur Mas i CiU en surten reforçats tan pel que fa a les seves expectatives electorals com en la preferència que manifesten els electors en Artur Mas com a futur president de la Generalitat enfront Montilla.

El més significatiu de les enquestes d'aquest cap de setmana no és l'estimació de resultats, és a dir, els possibles diputats i diputades que obtindrien cada una de les forces polítiques. Sinó el més significatiu és la consolidació de la tendència que aquestes marquen. Una tendència clarament a la baixa del tripartit i del seu presidenciable, enfront la tendència a l'alça de CiU i Artur Mas.

Les enquestes indiquen que CiU està en el bon camí, dit això cal no confiar-se i seguir treballant per seguir sumant i construint una alternativa sòlida i engrescadora a l'actual desgavell. Com deia el poeta "tot està per fer, tot és possible".

No tots som iguals davant les caixes i bancs

2009-10-31T15:09:00.001+01:00

El PSC censura una campanya en contra de l'impost de successions

2009-10-29T12:03:00.000+01:00

Davant la irrupció del cas Pretòria en la política catalana vaig veurem obligat a post-posar l'apunt que tenia en ment sobre el cas de censura de la campanya en contra de l'impost de successions als autobusos metropolitans de Tarragona i Girona per part del PSC impulsada per l'Assocació per a la reforma de l'impost de successions a Catalunya.

Fets com aquests posen en evidència el tarannà poc democràtic de partits com el PSC, actuant de forma partidista i interessada, posant en entredit drets fonamentals de la democràcia com és el dret a la llibertat d'expressió.

M'imagino que els socialistes estan força interessats en amagar i posar sordina al debat obert i present a la societat civil sobre la necessitat de suprimir l'impost de successions. Més encara quan en el propi tripartit no existeix una posició unànime sobre si s'ha de suprimir, modificar o mantenir. Per una banda, tenim ERC que s'ofereix sense concretar a pactar una modificació de l'impost amb CiU; per l'altra tenim Iniciativa que s'oposa de totes totes a qualsevol modificació; i en darrer terme hi ha el PSC que intenta nedar i guardar la roba ,més preocupat en què no es trenqui el tripartit que no pas en escoltar el clam popular en contra d'aquest impost de successions. Un impost que és discriminatori pels catalans vers la resta de ciutadans de l'estat espanyol i injust perquè suposa en realitat una doble imposició impositiva, en vida i post-mortem.

Cal apartar les pomes podrides del cistell

2009-10-28T13:53:00.001+01:00

La detenció ahir de l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, vice-president de la Diputació de Barcelona i primer-secretari de la Federació del PSC del Barcelonès Nord, Bartomeu Muñoz -bloc de Bartomeu Muñoz-, i el tinent d'alcalde i regidor d'urbanisme de Santa Coloma, Manuel Dobarco, ambdós del PSC. Conjuntament amb l'exdiputat socialista, Luis García; el director gerent de Serveis, Pascual Vela; els empresaris del sector de la construcció, Josep Singla i Lluís Casamitjana, i Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, ambdós militants de Convergència ha sotragat la vida política i social catalana.

M'agradaria posar damunt la taula una diferència subtil però important en el perfil dels presumptes encausats. Mentre Bartomeu Muñoz i Manuel Dobarco han comés presumptes irregularitats en l'exercici d'un càrrec de representació pública, en Macià Alavedra i Lluís Prenafeta no ocupen ni ocupaven cap càrrec, ni públic ni al partit, en el moment que s'han produït les presumptes irregularitats pels qual ha estat el motiu de la seva detenció, és a dir, han comés presumptes irregularitats exercint la seva tasca professional privada. Aquest petit matís és important i sovint no s'insisteix prou des dels mitjans de comunicació amb la voluntat de posar de forma interessada i tergiversadora, tant el PSC com CiU, en el mateix sac.

Fets com els succeïts ahir m'entristeixen perquè no ajuden a posar en valor la política, i a aquells que ens dediquem de forma honesta i amb voluntat de servei a l'activitat política. Ara bé, és important destacar que és un signe de normalitat democràtica, la divisió de poders funciona, que la justícia intervingui davant la sospita d'actuacions il·legals i punibles, sigui quin sigui el cognom dels implicats. Cal apartar les pomes podrides del cistell, per tal d'evitar que la podridura s'escampi i que la sospita s'estengui injustament a tota la classe política.

Com ha escrit l'amic i company Albert Batalla al seu Twitter "fa més soroll un arbre caigut que 100 que creixen".

El conseller Nadal no sap sumar

2009-10-26T12:18:00.000+01:00

Per la xarxa córrer aquest vídeo on es posa de manifest que el conseller socialista, Joaquim Nadal, no sap sumar, malgrat com diu ell quan era petit li van ensenyar. Molt em temo senyor Joaquim Nadal que aquell dia vostè no va estar atent a classe.

Situacions com aquestes demostren el baix perfil dels consellers del govern tripartit i posa en evidència la seva incapacitat per formular polítiques coherents que puguin contribuir a treure Catalunya de la crisi. Veieu el vídeo i jutgeu vosaltres mateixos...

TV3 al servei del règim

2009-10-23T11:31:00.000+02:00

L'ús i abús que fan els socialistes dels mitjans de comunicació públics és esfereïdor. TV3 ha deixat de ser la nostra per ser la "sociata". Ahir, sense anar més lluny, vam tenir una mostra més del que afirmo amb l'anunci, dic anunci i no notícia, als TN i repetit "urbi et orbi" al 3/24 de què el president Montilla s'havia donat d'alta a la xarxa social de Facebook.

La notícia és totalment parcial i propagandística, ja que no pretén informar sinó tan sols donar a conèixer entre la ciutadania la presència de Montilla a la xarxa social, sense fer esment al fet que alguns polítics hi són des de fa molt temps i de forma activa. Malgrat l'ajut inestibable de TV3, en Montilla encara està lluny d'altres polítics catalans tan pel que fa als amics com a l'ús que aquests en fan de la xarxa social, sense anar més lluny Artur Mas té 5.000 amistats i 1.389 admiradors i admiradores.

Tal vegada, una notícia més acurada i més ajustada a la realitat hagués estat: "després de què 300 milions de persona ja hi són a les xarxes socials. Montilla descobreix el Facebook!".

Personalment, us animo a fer-vos seguidors i seguidores del grup de Facebook "Gent que no és fan del president Montilla".

Sobre el finançament de fundacions vinculades als partits polítics

2009-10-13T12:38:00.003+02:00

Ja he denunciat en aquest mateix bloc a l'apunt Ventilador i memòria històrica l'intent dels socialistes catalans d'embrutar i escampar la sospita sobre el finançament de Convergència Democràtica de Catalunya. Primer, intentaren dubtar de la legalitat dels comptes de la Fundació Ramon Trias Fargas i després, veient que per aquí no se'n sortirien, han passat a posar en dubte l'ètica i la moralitat d'acceptar diners provinents de la Fundació Palau de la Música.

Dit això, i per posar-ho en context jo des d'aquí també vull posar en dubte si és ètic i moral que una Fundació com la Rafael Campalans vinculada al PSC es financi en un 88,8% amb diners públics, és a dir, en diners provinents dels nostres impostos. Sense anar més lluny, en la seva memòria de l'exercici 2008 -pàg. 61- podem veure com d'un total d'ingressos de 907.205,34€ uns 805.614,8€ provenen o bé de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia, Departament d'Interior -memorial democràtic- i Departament de Cultura), de l'Administració General de l'Estat (Ministerio de Cultura i d'Educació) i un Conveni en Caixa Catalunya -cal dir que el president de l'entitat és en Narcís Serra-. Com us haureu adonat administracions i entitats totes elles en mans amigues de la Fundació Rafel Campalans, és a dir, controlades o dirigides per socialistes.

Si volen parlar del finançament de les fundacions vinculades al partits polítics, parlem-ne. Però parlem-ne amb visió constructiva, amb les cartes destapades i damunt la taula.

Paròdia sobre el mal ús del català a TV3

2009-10-10T15:58:00.003+02:00

He descobert gràcies al bloc d'en Roc Fernández el grup la nostratelevisio.cat. Un grup de persones preocupades pel deteriorament de l'ús de la llengua que fan els presentadors i presentadores de TV3, després de contatar com el model lingüístic que es transmet s'ha empobrit. I TV3 es transforma així en transmissora i inductora del mal ús de la llengua catalana.

El grup en qüestió denuncia la deficient qualitat lingüística de TV3 fent ús de l'humor i la sàtira, mitjançant la paròdia. Us convido a veure algunes de les divertides paròdies que han realitzat:

Ventilador i memòria històrica

2009-10-08T12:13:00.004+02:00

A Can Nicaragua els nervis estan a flor de pell: males perspectives electorals; crisi econòmica; un debat de Política General decebedor del president, José Montilla; la investigació de la fiscalia dels comptes del Fòrum 2004; el cas dels informes inútils o de dubtosa utilitat com els hi agrada anomenar al tripartit... han fet que els estrategs socialistes hagin decidit passar a l'atac engegant el ventilador de la sospita, amb la complicitat de mitjans i pseudo-periodistes afins al règim -p.e. "El Periódico" i Manel Fuentes-, tot intentant vincular de forma barroera el cas Millet amb Artur Mas i Convergència. Sense anar més lluny, des del Twitter oficial i des de la plana dels socialistes a Facebook es llancen acusacions velades contra Convergència, sota la premissa de difama que quelcom queda.

Ara que tots estem d'acord que cal recuperar la memòria històrica, vull recordar als senyors socialistes que abans de llançar acusacions velades i sovint sense fonament haurien de recordar que ells van ser protagonistes en primera persona de casos de corrupció escandalosos. Sense anar més lluny, un membre de l'executiva actual del PSC, Josep Maria Sala, fou condemnat pel cas FILESA, però els casos de corrupció socialista no s'acaben aquí: el cas Luis Roldán, director general de la Guardia Cívil; el cas dels fons reservats; cas Mariano Rubio, governador del Banc d'Espanya; el cas de Carmen Salanueva directora del BOE... . Casos tots ells que foren jutjats i condemnats. Ja ho diu la dita popular que "creu el lladre que tots són de la seva condició".

Article relacionat: "Ventilador i socialisme vel l" de Francesc-Marc Álvaro

Més EspaÑa, menys Catalunya

2009-10-07T12:57:00.007+02:00

És una evidència que l'arribada del tripartit al govern de la Generalitat ha portat a una espanyolització de les nostres institucions, una espanyolització que s'ha vist accentuada amb la presidència de José Montilla i el segon tripartit.

Queden lluny en la memòria col·lectiva les imatges d'un exultant Zapatero saludant des del balcó de la Generalitat el dia de la constitució del primer tripartit. Una imatge-icona de l'objectiu real i encobert dels socialistes d'espanyolitzar Catalunya.

Després de 7 anys de tripartit, podem afirmar que els socialistes han aconseguit, malauradament, amb un alt nivell d'èxit la seva fita: "més EspaÑa, menys Catalunya" amb la connivència silenciosa dels seus socis d'ERC i d'Iniciativa. Després de 7 anys de tripartit ens trobem davant uns mitjans públics de comunicació pràcticament desmantellats: Catalunya Ràdio ha deixat de ser líder d'audiència a Catalunya per culpa de persecucions a professionals acusats de pertànyer a la "crosta nacionalista" -Joan Ferran dixit- els quals han estat substituïts per pseudo-periodistes afins al règim, Manuel Fuentes és un clar exemple (llegiu l'apunt "Manel Fuentes, censor del règim socialista"); el marc de referència als telenotícies de TV3 ha deixat de ser Catalunya per ser EspaÑa, segons l'informe elaborat per la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació; la signatura d'un patrocini d'un fulletó en nom de "Generalidad de Cataluña"; el canvi de nom de Caixa Catalunya, en mans de la Diputació de Barcelona, argumentant que el nom de l'entitat dificulta l'expansió per les espanyes... .

Reportatge de VilawebTV "TV3, la nostra?" El Grup Barnils presenta l'observatori Media.cat i el primer informe, sobre els informatius de Tv3.

Manel Fuentes, censor del règim socialista

2009-10-06T14:09:00.005+02:00

Arran de l'article del Víctor Alexandre publicat avui a "El Singular Digital" sota el títol "Manel Fuentes, periodista o fiscal" he escoltat l'entrevista que Manel Fuentes va fer el passat dijous, 1 d'octubre, a Àngel Colom en motiu de la publicació a "El Periódico" de una donació de Fèlix Millet a Àngel Colom que aquest va utilitzar per eixugar el deutes de l'extint PI.

Sincerament, crec que les afirmacions que fa en Víctor Alexandre per definir l'entrevista del suposat "periodista" anomenat Manuel Fuentes es queden curtes. Si escolteu l'entrevista veureu com en Manel Fuentes manté en tot moment un to arrogant, despectiu i acusador vers l'entevistat. Però no conforme amb això en tot moment i en tota ocasió intenta vincular els fets directa o inderactament amb Convergència -m'imagino que aquesta era l'ordre que deuria haver rebut des de can PSC-. Manel Fuentes perd els papers i abandona el seu rol de periodista per actuar com a censor i com a home de partit, agraït amb aquells que l'han posat a dit a conduir el programa, "El matí de Catalunya Ràdio" apartant de la ràdio nacional de Catalunya a la suposada "crosta nacionalista".

Cal reconèixer la fidelitat i agraïment que Manel Fuentes demostra a aquells que l'han catapultat. Ja diuen que és de ben nascut ser agraït!!!

Tall amb l'entrevista de Manel Fuentes a Àngel Colom (01710/09)

Cortina de fum

2009-10-01T13:27:00.005+02:00

L'edició d'avui del diari oficial del règim socialista dirigit per Rafel Nadal germà del conseller Nadal, "El Periódico", destaca a portada una donació de Fèlix Millet a Àngel Colom ara fa 10 anys per valor de 25 milions de pessetes, dels quals Àngel Colom reconeix haver rebut 12 milions que foren utilitzats per liquidar els deutes adquirits pel PI.

La publicació d'aquesta notícia a portada no és casual. Es produeix en ple Debat de Política General al Parlament, després de què en Montilla hagi sortit clarament perdedor del seu cara a cara amb Mas i que Montilla no hagi estat capaç de tallar la polèmica pel malbaratament de més de 700.000 euros en informes inútils -un import 60 vegades superior al que rebé en el seu dia en Colom de mans de Millet-.

Els nervis a can PSC són evidents denoten les magres perspectives electorals, a un any vista, on la majoria de sondejos apunten que el tripartit podria no sumar. Davant aquest escenari els seus estrategs amb Zaragoza el capdavant han iniciat la campanya electoral amb barroeria i mal estil. Calia desviar l'atenció de l'opinió pública del cas del malbaratament de diners amb informes inútils encarregats pel govern tripartit, pràctica que també és habitual segons sembla a l'Ajuntament de Barcelona de l'alcalde Hereu -"L'Ajuntament de Barcelona amaga una despesa d'1'8 MEUR en informes"-; dels casos investigats per la fiscalia davant suposades irregularitats econòmiques al Forum 2004... i no han dubtat a utilitzar a l'Àngel Colom com a cortina de fum.

L'Àngel Colom ha estat utilitzat per les hosts socialistes per atacar indirectament a Convergència i Unió i a l'Artur Mas. CiU i Artur Mas és l'enemic a batre i ja han demostrat que si cal faran ús de les males arts per aconseguir reeditar per tercera vegada el tripartit.

Si se'm permet "Ladran, luego cabalgamos", anem pel bon camí!

La Catalunya optimista de Montilla

2009-09-30T13:19:00.003+02:00

El discurs amb el que ahir va obrir el Debat de Política General al Parlament el president Montilla, personalment el qualificaria de gris, fluix i trist. Fins aquí, res sorprenent ja que la grisor, la tristor i la manca d'empenta és el que caracteritza Montilla i el seu govern tripartit.

Montilla no fou capaç o no va saber, per manca d'idees, apuntar propostes per afrontar la crisi econòmica. Pràcticament, es va limitar a va fer seves les adoptades pel govern socialista "amic" del PSOE a Madrid: pujada d'impostos. Montilla es va limitar a defensar sense entusiasme, cal dir-ho, la seva minsa -si se'm permet- gestió de govern. Manca d'entusiasme reconegut pels seus "palmeros" d'Iniciativa que en un SMS enviat per Saura a Jaume Bosch qualificava de "tostón" el discurs del president.

Arribats aquest punt, Montilla va tirar del manual electoral socialista i va voler vendre una suposada Catalunya optimista ometent, amagant dades com l'increment important de l'atur a Catalunya, la disminució del PIB, el fort augment de demandes d'ajuts socials per part de les famílies catalanes, les despeses excessives amb informes inútils... . En alguns moments, la seva defensa naïf de la Catalunya optimista em recordava a l'eslògan electoral de Zapatero "La mirada positiva" i tots sabem quines han estat les conseqüències de la seva mirada positiva: malbaratament del superàvit, pujada d'impostos, atur, crisi... .

Cal quelcom més que bones paraules per canviar la realitat. Els socialistes estan desbordats i es mostren incapaços d'afrontar la crisi amb solvència. Ara més que mai, Catalunya necessita un canvi!

Fèlix Millet, l'avar

2009-09-21T12:31:00.003+02:00

Qui més qui menys n'ha sentit parlar de l'estafa perpetrada per Fèlix Millet com a president de la Fundació Palau de la Música en benefici propi. El "senyor" Millet, permeteu-me les cometes, ha estat víctima de la cobdícia. Una cobdícia que l'ha portat a estafar més de 3,3 milions d'€ per pagar-se viatges arreu del món amb la família a tot luxe, arreglar-se propietats privades i fer uns quants estalvis en caixes de seguretat i si no vaig errat en algun compte en un banc suís. Millet encarna perfectament el paper de l'avar, aquell que malgrat tenir diners i patrimoni més que suficients, segons sembla ha aportat al jutge un aval de més de 12 milions d'€ per rescabalar els danys causats a l'entitat, es deixar dur per la cobdícia i pel diner fàcil de fotre la mà a la caixa.

Des d'aquestes ratlles no puc més que criticar i menysprear a la figura de Fèlix Millet per la seva actuació que danya no tan sols a la seva persona, ja s'ho farà, sinó el que és més important una institució centenària i representativa de l'esperit nacional català com és l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Personalment, no em serveixen de res les cartes públiques de la setmana passada explicant, fil per randa, la trama amb l'únic objectiu de salvar-se el cul i d'intentar rebaixar la condemna argüint un fals penediment. Puix el penediment no es casual, ja que si no l'hagueren enxampat el "senyor" Millet hagués confessat la seva trama de corrupteles?! El "senyor" Millet no em mereix cap respecte ni commiseració.

La deriva econòmica del govern Zapatero

2009-09-18T13:09:00.004+02:00

La crisi econòmica ha evidenciat que Zapatero és un indigent intel·lectual en matèria econòmica. El seu govern va a la deriva i sense un rumb fix per afrontar la crisi econòmica amb solvència i garanties de sortir-ne amb la major brevetat possible i amb èxit.

La deriva econòmica de Zapatero ve de lluny, quan la majoria de governs del nostre entorn començaven a prendre mesures per pal·liar els efectes de la crisi, Zapatero en plena pre-campanya i campanya electoral es dedicava a negar "urbi et orbi", una vegada sí i una altra també, que l'Estat espanyol es pogués veure afectat per la crisi. Fins i tot, va tenir la gosadia o més ben dit la imprudència de carregar-se el superàvit pressupostari amb una mesura populista i electoralista: els famosos 400€.

Avançats els mesos i sent ja impossible negar l'evidència -caiguda del PIB, augments de l'atur, disminució del consum, manca de liquiditat en el sistema financer...-, Zapatero i els seus es van veure obligats reconèixer la crisi.

La política econòmica erràtica de Zapatero criticada, fins i tot, per veus socialistes -Castells, Solchaga, Almunia, Felipe González...- i del propi executiu com el de l'ex-vicepresident econòmic, Pedro Solbes, que fins i tot es comenta que ha renunciat a l'escó als Congrés per no veure's obligat per disciplina de partit a haver de votar a favor d'uns pressupostos i unes mesures econòmiques que no comparteix. També la "brunete mediàtica" socialista encapçalada pel diari "El País" li ha dedicat aquesta setmana dues dures editorials en portada.

Ara Zapatero i els seus volen pujar els impostos en nom de la solidaritat, sense especificar quins impostos volen pujar i que en faran dels diners que recaptin. Un cop més, Zapatero es situa en el terreny de la indefinició que tan el caracteritza. Més enllà de l'oportunitat de la mesura, que no comparteixo de pujar els impostos ja que el ara cal és que els diners estiguin en mans de les empreses i dels ciutadans per a què el consum i, per tant, l'activitat econòmica repunti, no és el mateix pujar els impostos com per exemple sobre el patrimoni, sobre les rendes més altes o per exemple augmentar l'IVA. Ben segur, Zapatero no és conscient d'aquests matisos però caldria que algú li expliqués! Ja que mentre uns poden ser impostos progressius -a més riquesa o renda més pagues- d'altres tipus IVA són regressius i en cap cas es poden definir com a solidaris -qui més té, més paga-.

Nou vídeo de Xavier Trias: Canviarem Barcelona

2009-09-02T12:43:00.004+02:00

La degradació de l'espai públic, la presència massiva de prostitució als carrers de Barcelona, l'augment dels actes incívics està malmetent la imatge de Barcelona. Personalment, ja m'he fet ressò del problema en alguna ocasió al meu bloc -"Degradació a La Rambla de les Flors"- al llarg dels darrers mesos La Vanguardia -"El incivismo expulsa a los niños de los parques infantiles de Barcelona" 02/09/09- ho ha denunciat en reiterades ocasions i El País també s'ha sumat a les denúncies en els darrers dies, fins i tot, publicant una foto explícita de com s'exerceix la prostitució als carrers de Barcelona al voltant de la Boqueria.

En el següent vídeo l'equip de Xavier Trias també se'n fa ressò i es compromet a canviar Barcelona.

El parxís de la manifestació contra el TC

2009-08-25T09:28:00.002+02:00

Interessant el gràfic publicat per l'Avui per veure com es posicionen els polítics i partits sobre una possible reacció catalana a una sentència del TC restrictiva de l'Estatut.

És significativa la coincidència a la basca, pacte PSE-PP, en el caseller vermell de José Montilla, Zaragoza, Joan Ferran entre d'altres dirigents del PSC al costat d'Alejo Vidal-Quadras, Alícia Sánchez-Camacho del PP o d'Albert Riera de Ciutadans.

Educar en la responsabilitat

2009-08-05T12:24:00.003+02:00

Fa mesos que volia escriure sobre la iniciativa del govern català de distribuir gratuïtament i sense recepta "la pastilla de l'endemà", per tal de manifestar els meus dubtes davant la gratuïtat de la mateixa com del fet que aquesta pugui ser adquirida sense control mèdic. La bonhomia de la iniciativa evitar embarassos indesitjats, no justifica la gratuïtat ni molt menys que aquesta pugui ser adquirida sense cap control mèdic. De fet, iniciatives com aquestes no ajuden a educar als nostres adolescents en la responsabilitat dels seus actes i a tenir una sexualitat responsable, perquè no ho oblidem la pastilla de l'endemà pot evitar embarassos no desitjats, però no evita el risc de contagi de malalties de transmissió sexual alhora que pot tenir importants efectes secundaris i desequilibris hormonals en qui la pren.

Educar als nostres fills vol dir posar-los límits, ensenyar-los que els seus actes tenen conseqüències i que han de ser responsables del seus propis actes. No és bo que aquests creixin aixoplugats sota la faldilla dels pares i mares o d'unes institucions excessivament paternalistes, cal educar-los en la responsabilitat. Això no vol dir que no hagin de tenir accés a la pastilla de l'endemà, però sí que aquesta ha de tenir un preu econòmic i social, assistir a classes d'educació sexual responsable, i ha de ser receptada sota control mèdic.

Ensenyant-los a ser responsables és la millor manera per ensenyar-los a caminar en la futura vida adulta,

El veritable talante dels socialistes

2009-07-30T12:31:00.003+02:00

El suposat "talante" del que presumeix ZP ha quedat entredit per l'actuació del cap de premsa del ministre del PSC, Celestino Corbacho, davant una pregunta imprevista i que el responsable de premsa considera inoportuna. Fins al punt, que aquest s'atreveix a recriminar l'actuació del periodista "Muy mal, muy mal. Lo has hecho muy mal. Es más voy a pedir quién eres para evitar que vengas a este ministerio". Sí senyor, això és democràcia i llibertat d'expressió! Suposo que l'individu en qüestió, a hores d'ara, ja deu haver estat cessat de les seves responsabilitats o si li queda una mica de dignitat professional haurà presentat la seva dimissió.

Malauradament, aquesta no és la primera polèmica en la que polítics socialistes del PSC són enxampats intentant intimidar i manipular la feina de periodistes i entrevistadors. Tots recordem l'entrevista de Xavier Sala-Martín aleshores candidat José Montilla i la reacció airada i amenaçant del propi Montilla i del seu cap de comunicació, Antonio Bolaño.

L'estil Bolaño-PSC fa escola! Al règim no li agraden les preguntes no previstes i que se li escapen al seu control.

Edats legals -incongruències-

2009-07-25T14:14:00.003+02:00

La disparitat d'edats legals existents en el marc jurídic espanyol per a prendre autònomament segons quines decisions en alguns casos frega l'absurd. Sense anar més lluny, el controvertit avantprojecte de Llei de salut sexual reproductiva i interrupció voluntària de l'embaràs, presentat pel govern espanyol, estableix que una noia de 16 anys pot decidir sobre la interrupció del seu embaràs sense autorització ni coneixement previ dels seus tutors. En canvi, aquesta mateixa noia que pot decidir sobre la interrupció d'un embaràs no pot donar sang, perquè no és major de 18 anys! Quina incongruència, no?!

El règim tripartit va nu estatutàriament

2009-07-23T09:57:00.006+02:00

Qui de vosaltres no li han explicat o llegit el conte "El vestit nou del rei"? Qui més qui menys coneix la trama de la història. El conte del rei que es va presentar davant dels seus súbdits tot nu. La història del rei capritxós i aficionat als vestits, que encarrega una nova peça a dos bergants que afirmen que són capaços de fabricar el teixit més fi i delicat que ningú pugui imaginar, amb la particularitat que només la gent intel•ligent serà capaç de veure’l.

El conte del vestit nou del rei manté moltes semblances amb el relat de l'acord de finançament acordat pel règim tripartit i el govern espanyol de Zapatero. El règim tripartit assumint el paper del rei nu han comprat un vestit fet a mida pels sastres de la Moncloa, Solbes-Salgado, dirigits pel modista Zapatero. Els membres del règim tripartit -PSC, ERC i ICV- es passegen cofois i nus estatutàriament, davant els aplaudiments i els afalacs dels seus acòlits.

Sortosament, com succeïx en el conte, no tothom té una actitud submisa i claudicant davant el pensament únic que vol imposar el règim tripartit i alguns s'atreveixen a dir que el rei va nu, que l'acord de finançament incompleix l'Estatut malgrat que això suposin atacs furibunds i acusacions de maccarthisme -"Matar el missatger"de Saül Gordillo-. Al principi foren poc els que s'atreviren a trencar el silenci, però poc a poc la dissidència davant el règim tripartit es va fent més forta i sòlida i cada cop són més les veus crítiques amb l'acord de finançament i els qui s'atreveixen a dir en veu alta que el regim tripartit va nu estatutàriament!

Documents relacionats:

Arguments per l'escepticisme -recull d'opinions crítiques amb l'acord de finançament elaborat per la Fundació Catdem-

La inconsistència del relat del finançament

2009-07-21T12:29:00.001+02:00

Certament, el règim tripartit ha estat molt hàbil a l'hora de dissenyar i imposar la seva versió del relat de l'acord de finançament. No tan sols perquè han fet un ús abusiu dels mitjans públics i privats afins, sinó perquè el disseny del relat de l'acord de finançament ha estat de manual.

La llarga negociació de l'acord de finançament ha tingut tots els ingredients que són necessaris en un bon relat: conflicte, suspens, intrigues, bons i dolents i un suposat final feliç.

Vist així, el règim tripartit ha imposat el seu relat de l'acord de finançament. Han guanyat la primera part de la partida però quan l'efecte enlluernador de la propaganda deixi pas a la realitat els ciutadans percebran la inconsistència del relat. S'adonaran que el relat que els hi van explicar no passa la prova del cotó, la contrastació amb la realitat. Ells en són plenament conscients però juguen amb l'esperança de què quan això passi ja s'hagin celebrat de nou les eleccions i hagin pogut reeditar el pacte de perdedors.

Apunts relacionats:

"El relat" d'Esteve Vilanova
"Quan l'imperi confisca el relat" de David González

TV3: informació o propaganda

2009-07-20T10:30:00.004+02:00

Els socialistes són uns mestres en la propaganda i la manipulació dels mitjans de comunicació. No tenen cap mena d'escrúpol en fer un ús partidista dels mitjans de comunicació en benefici propi, siguin públics o privats, encara que això suposi una pèrdua de prestigi i d'índex d'audiència del mitjà. Només cal veure el que han fet amb Catalunya Ràdio!

Catalunya viu en un règim informatiu on el tripartit amb els socialistes al capdavant imposen a dit l'agenda informativa dels mitjans de comunicació públics, pagats entre tots, sense cap mena de pudor ni vergonya democràtica. Avui sense anar més lluny, Tv3 farà una entrevista ensucrada, no sigui cas que s'enfadi i abandoni el plató, al President de la Generalitat, José Montilla, per a què s'esplai i pugui explicar "urbi et orbi" les suposades bondats de l'acord de finançament. I a continuació, si no vols caldo dues tasses, el programa especial "informatiu" -no són casuals les cometes i la cursiva- "Ho saps tot del finançament?" amb la presència d'experts, però ai las no han convidat ni en Xavier Sala-Martín ni l'Elisenda Paluzie, economistes reputats que s'han manifestat públicament en contra de l'acord de finançament! Al règim tripartit no els interessa la pluralitat ni els lliurepensadors.

El règim tripartit vol imposar-nos el pensament únic!

Veus crítiques amb el finançament

2009-07-17T09:58:00.008+02:00

Malgrat que el tripartit i els seus mitjans afins, públics i privats, intenten silenciar i amagar les opinions contràries al finançament aquestes poc a poc es van fent forat a la xarxa social. Mentre el tripartit té la força de la propaganda, els crítics tenim la força de la raó. Les veus crítiques amb el finançament són veus autoritzades i solvents.

Tot seguit us faig a mans un recull d'enllaços a diferents articles crítics amb l'acord de finançament:

Elisenda Paluzie "El finançament Salgado-Solbes: les claus"
Elisenda Paluzie "Massa serrells pendents"
VilawebTV "Visións crítiques de l'acord de finançament (1): Sanuy, Casals i López Tena"
VilawebTV "Visions crítiques de l'acord de finançament (2): Cardús, Carandell i Porta"
VilawebTV "Visions crítiques de l'acord de finançament (3): Elisenda Paluzie"
Xavier Sala-Martín "Primers pensaments aleatoris sobre el nou finançament"
Xavier Sala-Martín "Levantar un guijarro"
Carles Boix "El pacte financer(1). La forma"
Vicent Partal "L'acord que Zapatero i Montilla necessitaven"
Vicent Partal "A quan eixim?"
Agustí Bordas "Finançament, la gran derrota catalana"
Vicent Sanchis "Encara ens alimenten molles"
Jordi Pujol "Declaració institucional del MH Sr. Jordi Pujol sobre el finançament"

Saura anuncia la reedició del tercer tripartit

2009-07-14T11:21:00.003+02:00

Joan Saura ha anunciat avui als Matins de TV3 que l'acord per la reedició del tercer tripartit és tan sols qüestió d'aritmètica parlamentària. Joan Saura ha afirmat que els tres partits tenen "absolutament decidit" reeditar el pacte de perdedors, és a dir, reeditar per tercera vegada consecutiva el tripartit.

Personalment, considero molt encertades les declaracions de Joan Saura perquè contribueixen a clarificar les opcions dels ciutadans a l'hora d'emetre el seu vot i de decidir qui volen que sigui el futur president de la Generalitat. Les afirmacions de Joan Saura treuen qualsevol ombra de dubte davant possibles pactes post-electorals i evidencien que els catalans hauran de triar si volen ser presidits per José Montilla o bé per l'Artur Mas.

L'acord de finançament no respecta l'Estatut

2009-07-13T11:04:00.006+02:00

Els mitjans de comunicació, públics i privats, afins al tripartit i al govern espanyol clamen "urbi et orbi" que l'acord de finançament ja és aquí. I, certament, l'acord de finançament ja és aquí, malgrat que això suposi carregar-se literalment l'Estatut.

El govern tripartit ha acceptat un acord de finançament que no respecta l'Estatut, és a dir, estem davant d'un acord il·legal perquè no compleix amb l'Estatut, una llei orgànica referendada pels catalans. Fins i tot, el propi Joan Puigcercós afirma sense cap mena de pudor ni de vergonya que ells donen suport a l'acord malgrat ser conscients que aquest no respecta els terminis establerts a l'Estatut. Però, la qüestió no és només de terminis, sinó de principis ja que el nou finançament tampoc recull principis com el d'ordinalitat establert a l'Estatut.

El tripartit defensarà que aquest nou model de finançament és un pas endavant respecte el model vigent. I, ben segur, que serà així. Però aquest no era el debat, el debat era si calia fer respectar l'Estatut o no. I, clarament, l'Estatut no s'ha respectat!!! Ara el TC ja té via lliure per dictar sentència i fer amb l'Estatut el que vulgui, el propi govern tripartit ha demostrat que per ells l'Estatut és paper mullat.

Actualització (14/07/09): Poc a poc van apareixent diverses veus autoritzades que posen en evidencia que l'acord de finançament assolit pel tripartit és una presa de pèl i no respecta ni l'esperit ni la lletra de l'Estatut.

Elisenda Paluzie "El finançament Salgado-Solbes: les claus"
VilawebTV "3 opinions sobre el finançament"
Xavier Sala-Martín "Primers pensaments aleatoris sobre el nou finançament"

Finançament: cronologia d'un engany

2009-07-09T11:42:00.003+02:00

Vídeo aclaridor on es posa de manifest els successius incompliments i enganys del govern espanyol vers el poble català a l'hora d'arribar a un acord de finançament just per Catalunya i que respecti l'Estatut. El més lamentable de tot és el paper galdós del tripartit que ha tolerat fins el moment l'incompliment de 5 dates, sense cap mena de cost polític pel govern espanyol.

Compliran amb la data del 15 de juliol?

PSC i PP assagen el pacte d'Euskadi a Catalunya

2009-07-06T11:45:00.003+02:00

Llegia ahir a La Vanguardia en l'article de Jordi Barbeta, "Gran pacto PSC-PP", que PSC i PP amb el beneplàcit silenciós d'ERC han escollit al jurista afí al PP, Jorge Añoveros, al Consell de Garanties Estatutàries.

L'elecció de Jorge Añoveros com a membre del Consell de Garanties Estatutàries no és baladí perquè implica que el Consell estigui format majoritàriament per juristes afins a les tesis socialistes i populars, és a dir, amb una visió més centralista i estatalista podent dictaminar en contra de les tesis més favorables a l'autogovern davant possibles conflictes de competències entre l'Estat i la Generalitat. Alterant així la majoria nacionalista existent al Parlament.

Sense fer gaire soroll, poc a poc, i a pas ferm PSC i PP volen importar el pacte d'Euskadi a Catalunya amb la complicitat d'ERC.

Carta oberta a Josep Lluís Carod-Rovira, que demà viatja a Cuba

2009-07-04T22:52:00.003+02:00

Jo també faig meva la iniciativa de l'Àngel Colom, del Carles Llorens i de la Maria Rosa Fortuny de demanar a Josep Lluís Carod-Rovira en el seu viatge a Cuba que demani l'alliberament de tots els presos polítics en mans de la dictura castrista.

Honorable Sr.
Josep Lluís Carod-Rovira
Vicepresident de la Generalitat de Catalunya

Benvolgut vicepresident,
Hem tingut noticia per la premsa del vostre viatge a Cuba aquests propers dies i, així, us adrecem aquesta carta perquè, més enllà de l’oportunitat política d’aquest viatge, ens sembla que sí que presenta una bona ocasió per a pressionar a les autoritat cubanes a favor de la llibertat a l’illa que, en aquest moment, passa ineludiblement per l’alliberament dels presos polítics.

El març de l’any 2003, la detenció de setanta-cinc persones en un procés que es va anomenat la Primavera Negra, va tenir la seva resposta democràtica amb una campanya d’apadrinament de presos que va encapçalar el president Havel. D’aquells 75 detinguts encara hi ha 54 persones a la presó i, així, els tres signants participem encara d’aquella campanya. Els nostres apadrinats són el periodista Fabrio Prieto (25 anys), l’advocat Rolando Jiménez Pozada (12 anys), el militant del Movimiento Cristiano de Liberación Antonio Ramon Díaz (20 anys) i el periodista i bibliotecari Víctor Rolando Arroyo (26 anys).

L’exigència dels demòcrates a les autoritats cubanes ha de ser, naturalment, l’alliberament de tots els presos polítics i de consciència, gent que és a la presó per actes que en el nostre país són drets fonamentals. El major coneixement que tenim dels nostres apadrinats, tots ells considerats presos polítics per Amnistia Internacional, sí que ens permet informar-vos d’alguns detalls que us poden donar informació que pot ser útil en la consecució de la seva llibertat.

Fabio Prieto es un periodista de Nueva Gerona que treballava a l’agència Havanapress. Ell diu que està condemnat per “exercir la llibertat d’expressió”. Des de la presó de Guayabo, a la mateixa Isla de la Juventud, continua escrivint articles on denuncia la situació dels presoners. La seva germana Clara Lourdes ha denunciat sovint que el seu germà ha estat torturat. Recentment va ser reduït amb la utilització de gasos lacrimògens a la seva cel•la.

A l’advocat Rolando Jiménez Posada, també de Nueva Gerona, ciutat agermanada amb Girona, se’l va acusar d’haver fet unes pintades que deien “Muera Fidel”. Fins a maig del 2007, però, no se’l va jutjar. Al judici, el fiscal demanava 6 anys de presó. Ell va dir que no havia fet les pintades, però que estava disposat a fer-les on calgués. A la fi, un judici el va condemnar als dotze anys de presó. En aquest moment està essent assetjat a la presó per no voler-se posar l’uniformes dels presos comuns. És un dels presos que podria ser alliberat. Ha acomplert els sis anys de presó que demanava el fiscal i, a més, la legislació cubana permet la llibertat condicional que s’ha acomplert la meitat de la pena, com és el cas.

Antonio Ramon Díaz és un pres amb una delicada salut. El desembre de 2004 li varen diagnosticar una cardiopatia isquèmica y una hiperplàsia prostàtica. La seva degradant situació a la presó l’ha portat a fer en els darrers mesos unes quantes vagues de fam que han fet perillar la seva vida.

En Víctor Rolando Arroyo és un bibliotecari de Pinar del Río que va ser condemnat per organitzar biblioteques amb complicitat amb els Estats Units. Resulta curiós veure, però, que l’any 2000 va ser condemnat a sis mesos per una raó que, a les latituds democràtiques, és impensable: repartir joguines entre els nens necessitats durant el dia del reis. La iniciativa duia per nom “Reyes Magos del Milenio” i comptava amb la col•laboració econòmica de l’exili cubà. Pel règim va ser tot plegat inacceptable: la recuperació d’una tradició cristiana, el posar en evidència que hi havia infants necessitats, el finançament… Arroyo va ser detingut quan estava a punt de comprar les joguines. Va ser acusat de tenir uns dòlars inexplicables i, per tant, d “acaparar bens públics”.

Tota aquesta informació per dir que és inacceptable que a aquests homes se’ls privi de la seva llibertat. En els darrers anys, la pressió internacional, i peculiarment del govern espanyol, ha fet possible que alguns presos de la Primavera Negra fossin alliberats. El cas de més impacte fou el del poeta Raúl Rivero, que avui viu a Madrid. Després, al pressió espanyola, ha fet possible també l’alliberament d’un dels presos més emblemàtics pels maltractes que ha rebut i pel nombre d’anys que ha passat a la presó, Omar Pernet. També el del sindicalista Pedro Pablo Álvarez, que avui viu a Barcelona. Si les autoritats espanyoles han aconseguit alliberament, per què no les ha d’assolir una autoritat catalana? La petja dels catalans que es recorda en aquest viatge justifica plenament que també des de Catalunya procurem l’alliberament d’aquests presos.

Per tot plegat, doncs, us animem a fer aquesta feina de pressió enfront de les autoritats cubanes amb les que, ben segur, tindreu l’ocasió de parlar.

Ben cordialment

Escoles públiques o concertades? Educació de qualitat!!!

2009-07-03T12:07:00.003+02:00

El Parlament ha aprovat amb un ampli consens la Llei d'Educació de Catalunya amb els vots favorables dels grups parlamentaris de CiU, PSC i Esquerra. Un cop més, CiU ha demostrat la seva voluntat de servei i el seu sentit de país, pactant amb una part del govern -Iniciativa s'ha desmarcat dels seus socis de govern-, una Llei d'Educació de Catalunya i garantint així que Catalunya tingui un marc legislatiu estable en matèria educativa més enllà de qui governi.

Dit això, l'aprovació de la LEC no ha estat exempta de controvèrsia per part d'aquells interessats en confrontar l'escola pública amb l'escola concertada. Des del meu punt de vista, com a pare que porta a la seva filla a un centre públic, el dilema no és si l'escola ha de ser pública o privada sinó si l'educació és de qualitat o no. Com a pare em preocupa que els nostres infants assoleixin les competències bàsiques; que el professorat, sigui de la concertada o de la pública, es recicli, estigui motivat i sigui capaç d'adaptar-se a les noves necessitats educatives -p.e. ús de les TIC a l'ensenyament-, perquè s'introdueixen mecanismes d'avaluació i control dels centres educatius.

Per tot això, celebro l'aprovació de la LEC perquè en ella tinc dipositada l'esperança que l'educació dels nostres infants pot millorar deixant de ser la cua d'Europa amb l'àmbit de qualitat educativa.

I com a catalanoparlant i persona preocupada pel futur de la nostra llengua, també és un valor el fet que s'hagi blindat el català com a llengua vehicular evitant l'aplicació del decret de la 3a hora de castellà.

La culpa és de Pujol

2009-07-02T12:33:00.005+02:00

Els polítics, militants i opinadors propers al tripartit tot sovint intenten amagar les mancances i incapacitats del tripartit, donant la culpa als 23 anys de govern de CiU. Sortosament, la cantarella ja cansa i cada cop té menys credibilitat en la ciutadania. Ells ja porten més de 5 anys governant el nostre país i alguna responsabilitat deuen tenir, no?

Avui, llegeixo un article d'opinió de Saül Gordillo, "Dinamitar la política exterior", al Diari Avui que amb la pretensió de defensar i disculpar al senyor Carod per la seva erràtica política exterior, davant els atacs de l'opinió publicada espanyola, acaba culpant de les misèries del govern tripartit als 23 anys de govern de Jordi Pujol. Siguem seriosos, Saül, al capdavant de la política exterior del nostre país tenim un personatge que es fa fotos amb una corona d'espines al cap, que sent president de la Generalitat en funcions se'n va d'amagatotis a Perpinya per entrevistar-se, suposadament, amb representants d'ETA... que podem esperar d'una diplomacia catalana dirigida per aquest individu?

És la cançó de l'enfadós a la que ens tenen acostumats els acòlits dels tripartit. Si no tenim un millor finançament, si no tenim ambaixades, si no tenim millors infraestructures... tot és culpa dels 23 anys de govern de Jordi Pujol. Ja n'hi ha prou d'amagar-se, rere els 23 anys de govern de CiU, assumeixin les seves responsabilitats i les seves incapacitats.

Vostès ja fa més de 5 anys que ens governen, gràcies a una suma de perdedors, i el país es resenteix del seu malgovern. No intentin excussar-se!!!

Degradació a La Rambla de les Flors

2009-06-22T12:26:00.004+02:00

El passat divendres vaig sortir de nit pel centre de Barcelona, concretament, vaig anar a la Plaça Reial a prendre una cervesa. Baixant per La Rambla des de Canaletes fins a Plaça Reial m'envai una sensació de tristesa i d'inseguretat davant l'allau de dones subsaharianes exercint la prostitució i abordant als transeünts, si no em vaig creuar amb un centenar no me'n vaig creuar cap, fins i tot una estava discutint amb un grup de joves estrangers a cops de cinturó. Malauradament, La Rambla no estava només invaida per les joves subsaharianes exercint la prostitució sinó per centenars de paskitanies venent llaunes de cervesa i menjar, sense cap garantia sanitària, i exercint la competència deslleial als establiments de restauració de la zona. Però, els "llauners" no només es limiten a la venda ambulant de cerveses sinó que aquestes són la tapadera per oferir-te altres substàncies com cocaïna i hatxis, a mi m'oferiren.

Mentre em trobava tot aquest repertori de personatges envaint literalment La Rambla he de dir que la policia, ja fos la guàrdia municipal o els mossos, brillaven per la seva absència. La Rambla és, tal vegada, la imatge més fidedigna de la Barcelona sense rumb i a la deriva del govern socialista de l'alcalde Jordi Hereu. Barcelona, necessita un canvi!!!

Primàries a la búlgara

2009-06-20T15:10:00.006+02:00

Els companys de consistori d'ICV-EUA celebren aquest cap de setmana eleccions primàries a la búlgara per escollir el que ha de ser el seu candidat a les eleccions municipals del 2011 a Sant Feliu de Llobregat.

Són aquestes unes eleccions primàries a la búlgara, perquè només es presenta un únic candidat, en Jordi San José. És fàcil preveure que en Jordi San José serà proclamat candidat amb una alt grau de consens per no dir d'unanimitat.

Votacions d'aquest tipus ens recorden quins són els orígens ideològics d'ICV-EUA, el comunisme. I ens recorden que ells són els hereus ideològics de les mal dites democràcies populars de l'antiga Europa de l'Est que, durant anys, ells varen defensar i justificar durant la guerra freda i que un cop caigut el mur de Berlín i posat en evidència el fracàs de la ideologia comunista i la manca de llibertats existents varen haver d'amagar-se rere eufemismes per no anomenar-se comunistes.

Ah! Enhorabona Jordi perquè la meva intuició em diu que seràs proclamat candidat. ;-)

S'acosta el canvi. Véns?

2009-06-19T12:47:00.000+02:00

Puedo prometer, y prometo...

2009-06-17T12:06:00.003+02:00

Pinotxo Zapatero va visitar ahir Catalunya per inaugurar la nova terminal de l'aeroport del Prat, una infraestructura cabdal pel progrés del nostre país que és avui una realitat, gràcies a què fou impulsada en el seu moment per CiU des del govern de la Generalitat i la seva capacitat d'influència enfront els governs espanyols de l'època.

Com ja és costum en Zapatero aprofità la seva breu estada a Catalunya per prometre'ns tot allò que no compleix i que hauria d'haver complert des del passat 9 d'agost de 2008. Tot anunciant el tancament de l'acord de finançament per a mitjans de juliol. I fent gal·la de les seves dots de mentider compulsiu va prometre una futur acord per assolir una gestió descentralitzada de l'aeroport del Prat.

Zapatero deu creure fermament que els catalans som uns mesells, que amb copets a l'esquena i bones paraules ens conformem. No en va, fins ara als socialistes amb la complicitat d'ERC i d'ICV els hi ha sortit barat els seus incompliments, per no dir gratuït.

Boicot a "La Caixa"

2009-06-15T11:13:00.003+02:00

Diverses notícies relacionades amb el món de futbol apunten que La Caixa ha estat l'entitat financera que ha concedit l'aval a Florentino Pérez -font: e-noticies- que li ha permés assolir de nou la presidència del Reial Madrid i des d'ella fitxa per quantitats del tots astronòmiques a Kaká i Cristiano Ronaldo.

Des d'aquestes modestes ratlles em vull sumar a la campanya per boicotejar a La Caixa per haver finançat als fitxatges del Reial Madrid. És una vergonya que en època de crisi en la què es neguen crèdits a empreses, s'embarguen pisos, augmenten la taxes d'atur, no es concedeixen hipoteques als joves... La Caixa contribueixi per amistat del senyor Isidre Fainé amb Florentino.

Si teniu comptes, plans de pensions, dipòsits... cancel·leu-los!!! Que n'aprenguin!

Grup de Facebook: Boicot a "La Caixa" per deixar els nostres diners al Reial Madrid

El tripartit viu dels projectes en infraestructures dels governs de CiU

2009-06-11T12:23:00.003+02:00

En la seva edició de dilluns, 8 de juny, el diari d'informació econòmica Expansión es feia ressó de què "El tripartit viu dels projectes de CiU en infraestructures" i en citava com a exemples la recent inaugurada Ciutat Judicial a l'Hospitalet, el túnel de Bracons, la nova terminal 1 de l'aeroport del Prat, el tercer carril de l'AP7, la línia 9 de metro... .

De tota manera, el que és més preocupant és que l'aportació del tripartit ha estat l'endarreriment, l'encariment d'obres de vital importància pel nostre país. Exemples d'això és el túnel de Bracons o el 4t cinturó del Vallès, infraestructures cabdals pel progrés del nostre país que s'han vist en un cas aturada i en l'altre endarrerida i encarida per culpa de la manca de consens de les forces del tripartit.

Un cop més estem davant d'exemples de manca de lideratge per part d'un govern que viu de la inèrcia dels anys de govern de CiU.

Montilla gladiador?

2009-06-09T17:05:00.005+02:00

La campanya socialista ha estat marcada per la manca d'idees. Zaragoza, cap de campanya del PSC, s'ha limitat a repetir la campanya de la por que tan bé li va anar fa un any i escaig a les eleccions al Congrés i Senat amb la idea de si una cosa va bé perquè canviar-la...

La manca d'idees i de frescor a can socialistes és tan gran que han comès alguns errors sonats. Un d'ells al meu parer ha estat la burda còpia del vídeo de Gladiator que en Pep Guardiola, entrenador del Barça, va passar als seus jugadors minuts abans de sortir al terreny de joc de l'Estadi Olímpic de Roma, volent aprofitar la tirada del Barça.

El vídeo del PSC, Montilla gladiador, no té cap mena de credibilitat, fins i tot, cau en el ridícul en voler envoltar a Montilla -el "mudito" com li diuen al carrer Nicaragua- d'una èpica que no té ni exerceix per enlloc. Al meu parer, el vídeo resulta del tot inversemblant ja que en Montilla representa tot el contrari de l'èpica.

CiU valor a l'alça, tripartit valor a la baixa

2009-06-08T12:09:00.004+02:00

Font Vilaweb

L'endemà de qualsevol contesa electoral és el moment de la reflexió i valoració dels resultats electorals. És típic i tòpic que tots els partits polítics facin una valoració positiva dels mateixos, no obstant el fets són tossuts i l'evidència dels resultats no pot amagar algunes conclusions:

El gran guanyador de les eleccions ha estat el vot abstencionista. Una participació per sota del 50% és quelcom a tenir en compte. A més a més, a Catalunya la participació és encara més baixa, no arriba al 40%! Bensegur la responsabilitat cal repartir-la entre tots els partits, però també és cert que els partits que governen -tripartit- deuen tenir un plus de responsabilitat amb la baixa participació al nostre país.
Les forces del tripartit pateixen una forta sotragada respecte els resultats obtinguts al 2004. Totes elles baixen en nombre de vots i en percentatge de vots.
CiU és un valor a l'alça. Tot apunta que les eleccions d'ahir marquen la tendència d'un desig de canvi que s'estén arreu de la societat catalana. CiU ha recuperat la segona posició, superant al PP, i és l'única força política catalana que malgrat la baixa participació obté major nombre i percentatge de vots respecte el 2004. També cal destacar que ha estat la primera força a Girona i Lleida.
Aralar i BNG salven els mobles a ERC, ja que sense ells l'Oriol Junqueras no seria eurodiputat.
El PSC és la força més votada, tot i que pateix un retrocés electoral significatiu amb la pèrdua de prop de 200.000 vots, és a dir, d'un 7% de vots respecte el 2004.

És evident que no es poden extrapolar els resultats a cap altra contesa electoral, però no és menys cert que s'ha sembrat la primera llavor del canvi polític a Catalunya, s'ha sembrat la primera llavor de la fi del tripartit. Ara cal seguir regant, treballant, llaurant per recollir els fruits. Si sumem, podem!

El 7 de juny, tu tries qui defensarà Catalunya a Europa!

2009-06-05T13:28:00.003+02:00

Jo ho tinc clar. El meu vot és per Ramon Tremosa perquè ha fet una campanya sòlida, proposant, defugint la confrontació i en clau catalana.

Saps qui s'amaga darrere la candidata socialista Maria Badia?

2009-06-04T17:33:00.001+02:00

Diumenge, 7 de juny, tingueu present a l'hora d'anar votar. Vota en clau catalana, vota pensant en Catalunya.

Ara, Ramon Tremosa. Ara, Catalunya. Ara, Convergència i Unió!

Ara Catalunya. El debat que TV3 no ensenya

2009-05-30T20:44:00.001+02:00

Mentre la Maria Badia i en Vidal-Quadras només parlaven de l'Estat espanyol i queien en la picabaralla, en Ramon Tremosa proposava alternatives per sortir de la crisi sense perdre l'òptica catalana.

I ells defensaran Catalunya a Europa?

2009-05-28T13:19:00.004+02:00

Vota en clau catalana!

No et deixis enganyar. Si votes PSC, la Maleni torna!

2009-05-27T09:22:00.004+02:00

Els socialistes catalans ho volen amagar, distribuint una papereta on només surt el cap de llista del PSOE i els candidats catalans, conscients que la Meleni no és molt estimada a Catalunya. La realitat és que la Maleni és la número 3 de la llista socialista i els vots del PSC contribuiran a què la Meleni sigui eurodiputada.

A Facebook s'han creat diverses iniciatives per posar en evidència el que els socialistes catalans volen amagar:

Artur Mas posa en evidència el doble discurs del PSC

2009-05-21T13:13:00.004+02:00

Després vindran amb el discurs de la por de que "si tu no vas ells tornen", de que "Si guanya ZP, guanya Catalunya"... quan els fets, no les paraules, posen en evidència que els socialistes avantposen el PSOE al país -finançament, gestió aeroport del Prat, rodalies...- i al costat del PP!!!

Censura informativa a TV3

2009-05-20T12:37:00.002+02:00

Dia d'Europa

2009-05-09T12:46:00.003+02:00

El 9 de maig de 1950, Robert Schuman va presentar la seva proposta per a la creació d'una Europa organitzada, requisit indispensable pel manteniment de relacions pacífiques.

Aquesta proposta, coneguda com a "Declaració Schuman", es considerada l'inici de la creació del que actualment coneixem com Unió Europea.

El proper 7 de juny els catalans estem convocats a escollir els nostres representants a l'eurocambra, des d'aquí vull animar-vos a la participació per tal de què la veu catalana sigui present a l'eurocambra.

El director de la policia cessat, de nou a sou del departament d'Interior

2009-05-08T15:04:00.004+02:00

Joan Saura, conseller d'Interior, ha nomenat a Rafael Olmos com a "assessor transversal" d'Interior, cal recordar que aquest fou cessat del seu anterior càrrec com a director general de la policia per les polèmiques actuacions dels mossos en les manifestacions anti-bolonya.

Només es pot qualificar com a presa de pèl a la ciutadania el seu nou nomenament. Rafael Olmos ha passat de ser culpable a assessor transversal de la cúpula directiva d’Interior és un exercici de cinisme que demostra que, amb el seu cessament, el Conseller Saura només volia evitar posar en perill la seva cadira i haver d’assumir responsabilitats. Per això va buscar un cap de turc en Rafael Olmos.

Així les gasta l'esquerra de debó!!!

Les mentides de Patxi López

2009-05-05T12:35:00.002+02:00

Avui és un dia trist per a Euskadi. Avui Patxi López serà investit lehendakari amb el suport del PP. Un Patxi López que com podem veure en el vídeo negava durant la campanya electoral que ell volgués ser lehendakari amb el suport del PP.

Malauradament, nosaltres els catalans ja sabem com les gasten els socialistes. Nosaltres hem viscut i estem patint les conseqüències de les mentides i promeses incomplertes pels socialistes -finançament, traspàs de competències, aprovar l'Estatut que aprovi el Parlament...- .

Mentre a Catalunya els socialistes catalans i els seus acòlits socis de govern -ERC i ICV- segueixen atiant la por al PP, obviant que ellls han pactat amb el PP per fer fora a Ibarretxe del govern basc.

Visc a Barcelona: La Rambla

2009-05-04T13:25:00.002+02:00

La Vanguardia ha posat damunt l'agenda pública el deteriorament de l'emblemàtic passeig de la Rambla de Barcelona, convertint-se en un cau de prostitució, brutícia, inseguretat, venda ambulant de begudes alcohòliques, de carteristes... .

Mentre el centre de la ciutat es deteriora i amb ell la imatge de la capital catalana, el govern municipal de l'alcalde Jordi Hereu ens segueix bombardejant amb campanyes publicitàries autocomplaents i de promoció del govern municipal com la de "Visc a Barcelona", mirant així cap a una altra banda i no arremangant-se davant uns fets que dia a dia deterioren la imatge de la nostra capital.

Barcelona necessita un canvi! Barcelona necessita ser ventilada!

La direcció d'ERC com l'orquestra del Titànic

2009-05-02T07:59:00.004+02:00

Es diu que l'orquestra del Titànic no va deixar de tocar, tot i ser conscients que s'enfonsava el vaixell. Fent aquest símil amb ERC bé podríem dir que mentre el vaixell d'ERC fa aigües per tot arreu: militants que es donen de baixa, perspectives electorals a la baixa..., la direcció d'ERC segueix tocant la simfonia del tripartit (Huguet assegura que un mal finançament no provocarà una crisi interna al govern).

Ahir en Carod afirmava que "l'independentisme fora d'ERC o és extraparlamentari o fa el joc a Convergència" menystenint així l'opció de Joan Carretero d'optar per crear una opció independentista de caràcter transversal. El que és cert i està comprovat és que l'opció d'ERC d'apostar pel tripartit només beneficia al PSC-PSOE.

Fora de termini!

2009-04-20T14:58:00.002+02:00

Ahir era notícia la reunió del president Montilla amb el nou vicepresident del govern espanyol de cooperació territorial, Manuel Chaves. Tant Montilla com Chaves s'han apresurat a afirmar cofois que la trobada fou positiva i que ha suposat un punt d'inflexió en la llarga negociació pel finançament (La Vanguardia - Avui).

Segons Chaves es preveu tancar l'acord de finançament a primers de maig. Quina barra!!! L'acord de finançament ja fa mesos que hauria d'estar tancat, de fet ens trobem fora de termini. No hem d'oblidar que l'Estatut fixava el 9 d'agost com a termini per tancar l'acord bilateral de finançament Catalunya-Estat espanyol. Un termini que el govern espanyol se l'ha saltat impunement, sense cap mena de pudor ni vergonya per incomplir una llei orgànica, és a dir, aprovada per 3/5 parts dels diputats, entre ells els diputats socialistes i el propi president de l'Estat espanyol, i referendada pels catalans i catalanes.

Algú s'imagina que ens passaria si no complim com a ciutadans amb les nostres obligacions tributàries? Ens embargarien les nostres comptes corrents, ens cobrarien interessos de demora..., però en canvi l'Estat espanyol es pot permetre vulnerar l'Estat de dret i saltar-se la llei i encara hem d'estar agraïts pel bon clima de la reunió d'ahir?!

Tanto monta, monta tanto com Carod, com Puigcercós

2009-04-19T19:53:00.003+02:00

La setmana que tot just acaba ha estat marcada al nostre país per la renúncia pública de Carod a presentar batalla a Puigcercós per encapçalar la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. Un fet que malauradament no va més enllà d'un canvi de cares al capdavant de la llista electoral d'ERC, d'altra banda presivible puix en Puigcercós ja havia derrotat a Carod al darrer congrés d'ERC.

El relleu de Carod per Puigcercós no posa, en cap en cas, en dubte ni en qüestió l'estratègia d'ERC d'apostar pel tripartit i d'esdevenir satèl·lits dels socialistes. Cal no oblidar que en Puigcercós fou pare ideològic al costat de Carod i negociador del primer tripartit i xef del segon tripartit des de la cuina madrilenya del Congrés dels Diputats amb Montilla.

En poques paraules, "tanto monta, monta tanto com Carod, com Puigcercós".

Valoració de la remodelació del govern de ZP

2009-04-08T17:02:00.003+02:00

En clau catalana la remodelació del govern espanyol no és pas positiva. I, així, ho ha evidenciat avui la vicepresidenta del govern, Mª Teresa Fernández de la Vega, a l'advertir als territoris, en clara referència a Catalunya, que "s'ha acabat el temps de reivindicació i s'obre el de cooperació". Vaja que del finançament acordat en l'Estatut ja ens podem anar oblidant!

I si en teníem algun dubte, en Chaves ja s'ha encarregat d'esvair-lo tot afirmant que uns dels seus principals objectius és "cercar aviat un sistema de finançament que sigui satisfactori per als interessos legítims de les comunitats, però que serveixi per a totes les autonomies i per a tots els ciutadans.". En d'altres paraules, que en Chaves vol reeditar el cafè per a tothom!!! -Font Vilaweb-

Ah! I no em vull oblidar de la nova flamant ministra de Cultura, la senyora Ángeles González-Sinde perseguidora de les xarxes P2P i dels abonats a l'ADSL i ferma defensora de la unitat lingüística, s'entén del castellà.

Lluny i en no res ha quedat l'Espanya plural de la primera legislatura de ZP. ZP ha recuperat velles amistats -PP al País Basc- i velles receptes -cafè per a tothom-. I, mentre, els socialistes catalans han d'anar capcots recordant el seu eslògan electoral que deia "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya". Quina gran mentida!!!

Ventilem Barcelona

2009-04-02T19:18:00.002+02:00

Ara que es commemoren els 30 anys d'ajuntaments democràtics es bo recordar que la ciutat de Barcelona fa 30 anys que està governada pels socialistes. Barcelona necessita un canvi, cal que entri aire nou a l'ajuntament de la capital catalana, cal ventilar Barcelona!

Més de 50 Batblocs: Els combatents per la llibertat

2009-04-01T10:07:00.002+02:00

Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).
Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.
Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!

El canvi és possible. Si sumem, podem!

2009-03-23T09:45:00.004+01:00

Segons el Baròmetre polític de Catalunya publicat ahir (22/03/09) a El Periódico el tripartit podria no sumar i fer així inviable la seva reedició. Tot apunta, que Convergència i Unió està en el bon camí per guanyar de nou les eleccions i aconseguir que el tripartit no sumi i que la formació de qualsevol majoria estable de govern pivoti al seu voltant.

Altres aspectes destacats del baròmetre és el desgast important que pateix ERC fruit de la seva aposta estratègica pel tripartit. Una aposta que no és entesa pel seu electorat i que es tradueix en una pèrdua significativa d'escons. D'altres aspectes a destacar és el fet que Artur Mas es situa com el candidat preferit dels catalans a presidir la Generalitat.

No obstant, malgrat els bons auguris cal no defallir i continuar treballant per fer possible el canvi. Si sumem, podem!

La hipocresia de Saura i els seus

2009-03-21T16:50:00.007+01:00

Algú s'imagina que hagués passat si la batussa dels mossos d'esquadra del passat dimecres s'hagués produït amb un conseller d'interior de CiU? Fàcil, no? Segur que en Saura i tots els seus acòlits d'ICV haguéssin sortit bramant als quatre vents que calien depurar responsabilitats i dimissions immediates. Ben segur, no només haguéssin demanat dimissions del conseller d'Interior de torn sinó que les demanarien del govern en ple.

Bensegur, haguessin sortit amb el seu discurs tan tronat de la dreta i l'esquerra de debò, de si el govern té tics feixistes... . Però ara que ell n'és el màxim responsable dels mossos i del que va succeir s'amaga per evitar assumir responsabilitats. Fins i tot, traint la confiança dels seus socis de govern fa ús de la tècnica de la cortina de fum per desviar l'atenció dels mitjans de comunicació tot desvetllant la magra xifra de finançament que ofereix l'Estat espanyol a Catalunya.

La mala gestió i la polèmica ja han precedit massa cops la gestió del conseller Saura a Interio, cal amb urgència que el president de la Generalitat li retiri les atribucions d'Interior si no vol seguir malmetent el prestigi dels mossos d'esquadra i del país.

Ara, el finançament, per després de l’estiu!

2009-03-18T16:14:00.004+01:00

Qui dia passa, any empeny! Això és el que deuen pensar els socialistes catalans, conscients que Zapatero no està per la feina i que un acord de finançament respectuós amb l’Estatut és ara per ara més que improbable, més preocupats per l’estabilitat de l’inestable govern tripartit que no pas pel futur del país.

Cal recordar que el nou finançament d’acord amb l’Estatut hauria d’haver estat vigent des d’inicis d’agost del 2008. No obstant, en aquell moment el govern tripartit es va avenir a post-posar la data deien en pro d’assolir un bon acord. Primer foren tres mesos, acord del conseller Saura amb la vicepresidenta Mª Teresa Fernández de la Vega, superat el termini ens digueren que abans d’acabar l’any, per més tard reconèixer que hauríem d’esperar a la celebració de les eleccions gallegues i basques. I ara, ves per on! Ens diuen que fins abans de l’estiu res de res... . Ara això sí, treballen per assolir un bon acord. Només faltaria!

Així, mentre Chaves aconsegueix per Andalusia 1.200 milions d'euros per aixugar el deute històric, en Montilla és incapaç de fer-se valdre i aconseguir allò que estableix l'Estatut. El PSOE té presa la mida al PSC i als seus socis de govern -ERC i ICV-, massa cops han cridat que ve el llop i no han mossegat, i saben que en tot moment els 25 diputats del PSC al Congrés seran fídels al PSOE.